CAT
CAS
No ha estat una roda de premsa normal, ni és tampoc un dia com un altre. Joan Peñarroya, acompanyat del president Gorka Aixàs i el General Manager Francesc Solana, s’ha acomiadat del club on ha treballat els darrers 8 anys i on ha estat peça clau en la consecució de reptes que eren difícils de somiar abans de la seva arribada. Els arguments de la compareixença han pivotat sobre la idea d’un final de cicle d’èxits, però que ha conclòs. Amb Peñarroya a la banqueta el MoraBanc Andorra ha passat en 8 temporades de ser un candidat a l’ascens a Leb Or a ser el sisé de la Lliga Endesa i a estar classificat per segona temporada consecutiva per disputar l’Eurocup. Les emocions han presidit la Roda de premsa i en el cas del tècnic ha hagut d’interrompre en un parell d’ocasions les seves intervencions per poder continuar articulant el discurs.
“Sense dubte ha estat un camí d’èxit i s’ha de dir que aquest club no hauria arribat des de Leb plata fins el playoff de l’Acb sense Joan Peñarroya i no és menys cert que ell a dia d’avui és un dels millors tècnics de la lliga. Però els cicles arriben a la seva fi i no ho diem pels resultats que han estat excel·lents però tant el Joan com nosaltres ara hem de fer front als següents reptes per separat. Qualsevol agraïment quedarà curt, mil gràcies amb majúscules”.
Aquesta ha estat la primera intervenció del president Gorka Aixàs.
“Em resulta difícil donar les gràcies a Joan Peñarroya perquè quan vam començar no ens podiem imaginar on arribaríem plegats. Per nosaltres, pel club, i per mi en particular has estat una peça clau per arribar de Leb plata a Europa. Moltes gràcies Joan i que tinguis molta sort”.
Aquesta ha estat la primera intervenció de Francesc Solana.
Peñarroya ha exposat tot això:
“Hi ha molt sentiment, hi ha molta feina i molta implicació en aquests 8 anys a Andorra. Segurament és el millor moment per prendre aquesta decisió, hem viscut grans moments plegats i d’altres més feixucs. El que sempre hem fet és treballar de la millor manera, respectant-nos molt i sempre fent passes endavant. He estat aquí a Andorra com a casa, i molt a prop de casa que per mi és important. És moment de donar gràcies, sobretot a les persones que em van portar, el Gorka i el Francesc. Estic superat pels missatges que m’està dedicant tothom. El camí que hem fet queda aquí i ja el recordem bé però amb els anys encara ho recordarem més.
Vull donar les gràcies a totes les persones que han treballat al club tots aquests anys, que no son molts perquè sempre hem optimitzats recursos i tot i no ser molts semblàvem que érem molts. Voldria donar les gràcies a tot el meu cos tècnic. Començant pels delegats Jordi Clua, que va estar poc amb mi però em va marcar com al Chechu Bermudo que sempre ha estat un pilar incondicional i que quan diem que ell és el club és cert per totes les coses que fa i pel seu suport en els mals moments. Un record pels metges, el doctor Jordi Verdaguer i el Sergi Francisco que sempre m’han ajudat. Els fisios també. El Jordi Romero en només un any va demostrar el bon professional que és i després vaig portar un xaval de Manresa que s’ha convertit en un element imprescindible del club, el David de Toro. El Miguel Ángel Rodellar que ha estat aquests 8 anys com a preparador físic. I ara ja anem pels meus ajudants. El Xavi Luque que va ser el meu primer ajudant i que l’únic que em sap greu és que no ha viscut aquests dos darrers anys de bons resultats. El David Eudal que va tenir dues etapes, una primera com a directiu i els darrers anys com a ajudant i recordo que jo vaig ser qui li va demanar d’entrar en tasques tècniques a nivell professional i s’ha demostrat que va ser un encert. I per últim el Paco Vàzquez que tenia una feina difícil que era substituir el Xavi Luque i que ens ha aportat moltes coses. El coneixia des que era un nen i m’ha demostrat que les persones no canvien.
Vull donar les gràcies també al Ricardo, al nostre encarregat de material, que s’acaba de casar, i qui m’ha acompanyat els darrers anys quan tractava amb vosaltres que és el Community Manager del moment i que és un tio collonut i a qui agraeixo molt, moltes més coses que no només les professionals. Vull donar les gràcies a la premsa d’Andorra, m’heu tractat amb respecte i jo ho he intentat també tot i que no sóc una persona fàcil amb vosaltres. Crec que m’heu entès i he mirat de ser el més coherent possible.
Per aconseguir aquest camí necessitàvem de gent que s’impliqués en aquest projecte. I evidentment hi ha dos baluarts. Per una banda hi ha el Govern d’Andorra amb el seu Cap de Govern Toni Martí al capdavant i també MoraBanc per com va decidir apostar perquè aquest somni fos possible. Sense oblidar que vam començar sent River i que també hi ha hagut d’altres sponsors, com per exemple Molines que els cito perquè els sento molt a prop però l’agraïment va per tots i espero que se’n segueixin afegint molts més.
I per acabar els agraïments, dos més. El primer pels jugadors, per tots els que he tingut aquests anys. Son els que fan possible que jo estigui avui aquí. Els resultats manen i aquests jugadors són els que han fet possible que hagi estat aquí 8 anys.
I per últim, el més important, els aficionats. Nosaltres som un club de bàsquet que ajuda a que les persones que ens vinguin a veure puguin oblidar durant un parell d’hores els seus problemes. Vam començar sent poquets a les graderies i la major satisfacció és que me’n vaig amb un poliesportiu ple i amb un sentiment d’identificació entre l’equip i el públic que és el que més m’agrada ».
