CAT
CAS
El MoraBanc Andorra marxa de Màlaga ara mateix. Ho fa cansat. Amb l’ànima un pel adolorida per la resolució contundent de la semifinal d’ahir però amb un pòsit de satisfacció a l’ànima pel que va generar la ja inoblidable victòria de divendres. Durant més de 24 hores el MoraBanc, i de la mà molta gent a Andorra, va somiar amb la possibilitat de jugar una final de Copa. I aquesta sensació, un pelet vertiginosa i que potser va acusar l’equip, és el que deixa aquesta participació a la Copa. El club ha picat a la porta dels somnis més grans que hi ha, els dels títols i ahir nit va tenir un despertar brusc que per altra part apel·lant a les dades tampoc és tan estrany. Unicaja és un equip de potencial clarament superior i, a més, jugava a casa. Les imatges de comunió entre equips i aficionats a Màlaga queden ja per sempre. “Per poder jugar una final abans de jugar i guanyar una semifinal. Portem dues semifinals en dues temporades i seguirem picant fins que aconseguim tirar a terra aquest mur” afirmava ahir en roda de premsa Ibon Navarro. Moussa Diagne admetia que la derrota “és dura però estem orgullosos del que hem fet”. Francesc Solana afirmava que “hem d’aprendre del partit d’avui per fer les coses millor si tornem a tenir una oportunitat com aquesta”. I el president Gorka Aixàs va baixar al vestidor a felicitar jugadors i tècnics i a encoratjar-los perquè “tenim encara objectius molt bonics per aconseguir”. L’equip torna a Andorra en una setmana diferent perquè no hi haurà competició per les finestres FIBA en les que el MoraBanc tindrà tres jugadors implicats Tyson i Nacho amb Espanya i Todorovic amb Sèrbia.
