Ibon Navarro: “com més treballes més sort tens”

-Els aficionats dels clubs com el nostre ja es van acostumant a que tots els estius canviem la meitat de l’equip.

-Aquest és el tema dels peixos, els grans es mengen els petits i els molt grans es mengen els grans. I així successivament però hem d’entendre que és part del negoci, no diré de l’esport diré del negoci. I això s’ha de prendre amb naturalitat. Tenim temps per mantenir la idea d’equip que teníem i això es pot fer amb jugadors que teníem la temporada passada i d’altres que fitxarem. Però es pot estar tranquil i confiar en el treball del club.

-De fet ja hi ha un recorregut de les últimes temporades en què hi ha hagut molts canvis i al final s’ha pogut fer una bona plantilla.

-Sí. A més, el club ha mostrat cintura a l’hora d’avaluar durant la temporada on es necessitava fer una correcció i fer-ho. El tema de Jaime Fernández ens ha passat molt d’hora i nosaltres ara estem parlant de modificar el nostre equip quan d’altres clubs estan començant a fer-lo. Estem tranquils i treballant per tenir un equip competitiu.

-Els cops que ja ha vingut a Andorra a competir amb altres equips va arribar a sentir el feeling de voler entrenar a Andorra algun dia?

-No precisament per venir aquí amb altres clubs, més aviat és per veure el club les darreres temporades. Com ha anat creixent després de patir, com és normal, la temporada en què va pujar. I jo crec que ara mateix és un equip atractiu per molts motius, per com juga per exemple. I també resulta simpàtic a molta gent perquè representa un país i per què és un club que vol estar més a prop dels de dalt que dels de baix. Per qualsevol entrenador és un bon lloc per pensar que pots treballar-hi.

-La seva trajectòria des dels inicis és la d’algú que s’ho ha currat molt i que no ha tingut problema en prendre decisions importants per poder entrenar.

-Tampoc animaria a la gent a fer alguna bogeria com la meva perquè no sempre surt bé. M’he trobat amb molta gent en el camí, supervàlida i treballadora que per qüestions de sort potser no se n’ha sortit. Això no és fàcil, no és tant senzill com treballar dur. Hi ha gent que estima molt el bàsquet i estaria disposada a treballar 24 hores al dia i després per diferents motius no han tingut la sort que he tingut jo. El cert és que jo tenia una situació molt favorable a la meva ciutat, amb una molt bona feina però tot d’una sents un dia quan et lleves a les 7 del matí que el que et mou no és la feina sinó el bàsquet. I al final t’apareix una oportunitat, l’agafes i surt bé. Després venen d’altres i també les agafes. Sempre treballant molt, això és cert. Però no es pot negar que hi ha un punt de sort que és fonamental en tot això.

-Preguntat d’una altra manera, si no es treballa molt aquestes oportunitats segur que no arriben.

-Segur. Com se sol dir això és allò que quan més treballes més sort tens. Però sí que és cert que hi ha gent amb molt talent que a diferència de mi no han estat en el lloc adequat i en el moment adequat. El que està clar és que si no treballes no ets candidat a tenir aquesta sort.

-Molts grans entrenadors quan arriben el que prometen és feina però no resultats.

-Està clar que som el fruit dels nostres resultats però per un entrenador tot no pot ser guanyar o perdre. HI ha dies que guanyes partits i no marxes content perquè l’equip no ha fet el que tu volies, i hi ha dies que perds i marxes molt content amb el nivell d’esforç i de compromís. El que et fa estar content i orgullós de la teva feina és ser capaç de donar el teu 100%, si el dones no pots marxar capcot encara que perdis. Crec que si nosaltres competim al 100% serem capaços de poder guanyar a qualsevol equip.

-Tenint en compte que la Copa del Rei i superar la primera fase de l’Eurocup son reptes importants, serà molt important començar bé la temporada.

-Sí que ho serà. A més amb el ritme de competició que t’exigeix l’Eurocup i la lliga Endesa és molt important que fem una bona pretemporada. Després no hi ha massa més temps per fer-ho més enllà dels partits. Hem d’intentar tenir molt treballades les bases des de la pretemporada. No hem de perdre les coses bones que té l’equip que són fantàstiques. I hem d’intentar tenir una bona arrencada perquè si la tenim tot és més fàcil.

-Creu que el MoraBanc Andorra o altres clubs de la classe mitjana tindran opció de treure al cap més amunt o estarà tot bastant definit, com sol ser habitual, pel potencial econòmic?

-El potencial econòmic marca molt però aqueta temporada hem vist com el MoraBanc Andorra s’ha ficat sisè deixant per darrera un equip com l’Unicaja de Màlaga i també hem vist com Gran Canària, en principi un pas endarrere dels equips d’Eurolliga, s’ha colat a les semifinals. Fent un bon treball, allà on no et poden portar els diners o el talent et pot portra un treball ben fet quant a volum i quant a qualitat. Es pot aspirar a fer-ho fins i tot una mica millor de com ho hem fet aquesta temporada i també tenir una mica de sort. Està clar que els transatlàntics com Madrid, Barcelona, Baskonia i València estan per sobre de la resta però també és veritat que l’Eurolliga és una competició que desgasta molt a aquests equips i en la lliga pots tenir alguna opció.

-Per últim, vostè té una carrera universitària, va jugar de porter de futbol…Li deixa el bàsquet professional espai per tenir altres inquietuds que no siguin la feina?

-Des que un va creixent i ja té una família i ja no pots preocupar-te només de tu mateix i de la feina aquestes inquietuds es van apagant i no per obligació sinó per devoció. A mi tenir família m’ha canviat. Arribar a casa després d’haver tingut un mal dia no és excusa per no estar bé perquè hi ha el teu fill. Tot i això quan acaba la temporada has de fer altres coses perquè també van bé per després tornar a la feina en les millors condicions.