Una tarda/nit de moltes emocions. Sovint les nits màgiques s’acostumen a associar sempre als grans resultats esportius. Però el club, la seva història i la seva gent, es mereixia una nit així. I no només per fer 50 anys, que només es fan una vegada a la vida, també perquè la celebració arriba en un moment d’esperança per tothom quan ja s’albira la llum al final d’un túnel que s’ha fet molt llarg. La gala dels 50 anys va fer riure, emocionar-se i també plorar, d’emoció, en alguns moments probablement per totes les emocions concentrades en aquests darrers mesos. El president Gorka Aixàs va destacar en el seu parlament “el fort vincle del club amb el país des dels seus primers passos” i també la capacitat de “l’entitat per anar reinventant-se i regenerant-se sempre després de patir grans dificultats o derrotes importants”. Els discursos del Cap del Govern Xavier Espot i la Cònsol major d’Andorra la vella, Conxita Marsol, van servir per subratllar la capacitat del BCA per ser un aglutinador social molt important al país. Sense dubte, l’ovació de la nit se la va endur Jordi Clua, que va rebre un reconeixement a tota una vida dedicada al club. El plat fort en una gala molt variada va ser el moment en què es van fer públics els noms dels integrants del 5 històric de l’entitat. José Luis Llorente, David Jelínek, Carles Farfán, Toni Jiménez i Chechu Bermudo van ser els escollits. El club, i això no estava anunciat, va sorprendre tothom anunciant també el nom de l’MVP Històric de l’entitat. José Manuel “Chechu” Bermudo va fer esclatar la platea en una devota ovació. I la gala, que va comptar amb l’actuació del cantant Jordi Botey i de l’humorista Javi Sancho, va acabar amb la darrera gran sorpresa de la nit: el nou himne del club. ‘La petja que no s’esborra’ és una cançó que aviat serà molt popular entre els aficionats del club i que és obra dels músics andorrans Oriol Vilella i Lluís Cartes. Amb el públic començant a cantar la tornada de l’himne estrenat va acabar la gala, una tarda/nit per recordar.