Fent molt no sempre n’hi ha prou

Es va jugar bé, es va obligar a un equip d’Eurolliga a buscar en el seu millor repertori i es va despertar a la Fonteta de Sant Lluís que veía com se li escapava una victòria clau en la lluita pel playoff. Tot això és cert. Igual que també ho és que a la conclusió dels 40 minuts els locals havien fet 4 punts més. El Bc MoraBanc Andorra va perdre ahir a la pista del València Bàsket per 95-91 després d’un partit vibrant i en el que es va oferir una gran imatge, en particular a la segona part. “Veniem a guanyar i hem perdut, no podem marxar contents perquè necessitem victòries” manifestava en roda de premsa després del matx Joan Peñarroya. No son gaires paraules però fan una bona síntesi del que va passar. El MoraBanc necessita seguir sumant victòries per aconseguir la permanència i quant abans ho faci millor, amb el que queda de lliga, les sensacions no alimenten igual que en la primera volta. Ara l’organisme necessita tres o quatre partits guanyats més per poder respirar.
En tot cas, i tot i el disgust per no haver pogut guanyar estant tant a prop, és impossible fer una crònica del partit i no mencionar el bon paper dels andorrans. Tret del primer quart en què guiats per Rafa Martínez els locals van arribar a acumular 13 punts (27-14), el matx va ser un encreuament d’espases ben agraït per l’espectador. L’equip andorrà va anar trobant quan va fer falta respostes individuals. Primer va ser Beto i després Marc Blanch els que es van assegurar que al descans les coses seguissin obertes (43-37).
I en el segon temps, i des de la línia de 6.75, Bogdanovic va desfermar la tempesta i va començar amb una exhibició compulsiva d’assumpció de responsabilitats. Una cistella del serbi va capgirar 55-56 i va permetre el matx entrar en una fase en què els dos conjunts es feien mal. Però cap dels dos queia a la lona. Se seguia endavant amb les cicatrius corresponents. Jaway va estar imperial sota cistella, Schreiner espectacular en la direcció, Navarro valent com sempre i Sada va tornar a tirar de catàleg de personalitat i intensitat. I així, amb algunes cistelles increíbles pel camí, es va arribar a la recta final del matx. Faltant 04:31, el MoraBanc Andorra dominava per 77-81. Guillem Vives i Pau Ribas estaven sembrats per part local i havien impedit, sobretot el primer que va anotar 20 punts I no va errar ni un tir, que els homes de Peñarroya marxessin en el marcador. La fermesa del MoraBanc Andorra va permetre arribar fins el final de tot en què els tirs lliures, amb els dos equips en bonus, es van convertir en jutjes del matx. Bogdanovic i Blanch van fallar una cada un i amb aquesta miqueta de no res, el València ja va tenir prou guiat pel canell de precisió suïssa de Ribas des de la línia per guanyar. Excel•lent comportament de l’equip però ràbia per morir sense premi després d’haver remat tant i tant bé. Aquest MoraBanc ja no se sent confortabñe quan li diuen que s’ha donat bona imatge tot i perdre. Es cert que Vojdan Stojanovski no va jugar per lesió i que segurament haguès tingut impacte positiu en pista en el tram final però el rendiment dels que van ocupar els seus minuts va estar a l’altura que reclamava el repte d’intentar guanyar a València.
Dissabte vinent, amb expedició andorrana organitzada per la Penya Tricolor, el MoraBanc Andorra visita la difícil pista del CAI Saragossa.