El MoraBanc Andorra va jugar diumenge passat el darrer partit de l’any i aquestes dates sempre són bones per fer balanços i declaracions d’intencions. En el cas del MoraBanc Andorra, el balanç és clarament positiu i la declaració d’intencions ha de ser seguir en la mateixa línia de mantenir-se entre els equips que els darrers anys estan lluitant per objectius importants. El MoraBanc Andorra tanca l’any amb 33 victòries per 24 derrotes, un balanç d’equip guanyador, que certifica amb les dades a la mà que les coses s’estan fent bé. De fet, des d’aquest punt de vista el 2019 ha estat el millor any de la història del club, punt aquest que sempre pot ser discutible perquè la jerarquització dels objectius no té una norma compartida per tothom. En aquest cas el gran èxit de la temporada va ser la semifinal d’Eurocup en què el club es va fer un nom a Europa, on fins al moment no havia passat de ser un agent anònim que es dona per satisfet amb la sort de poder jugar-hi. El MoraBanc competeix per grans objectius i ho fa sempre fins al final, participant, com per exemple ara, en una lluita preciosa per jugar la Copa en la lliga Endesa més igualada que es recorda. Formar part de la pomada vol dir automàticament que les coses s’estan fent bé. “A tots ens agradaria aconseguir jugar Copa, play-off i tornar a jugar play-off d’Eurocup, però aconseguir-ho sabem que és molt complicat perquè és el que volen tots els clubs de la dimensió del nostre”, exposa el General Manager, Francesc Solana, que afegeix que “el que se’ns pot demanar és el que estem fent els darrers anys, ser competitius i deixar veure a tot el món del bàsquet que el MoraBanc Andorra és un equip fort, que vol arribar el més lluny que pugui a tot arreu”. El General Manager manifesta que “el balanç de victòries i derrotes no és un criteri de referència, però ens dona una idea de l’estabilitat del projecte” i conclou “per un club com nosaltres, que no fa massa que estem a l’elit, poder presentar un full de serveis així després del 2019 és una satisfacció i un element per poder observar la feina feta en global i sense la pressió del dia a dia”.