CAT
CAS
Dissabte en el partit que es disputa contra Monbús Obradoiro a la BMB el club celebrarà un nou Dia de les llegendes, en aquest cas per homenatjar l’equip que va aconseguir guanyar la Copa Catalunya ascendint a la lliga EBA. “És un d’aquells equips importants en la història del club, dels que tenen transcedència i per això li fem un homenatge molt merescut” ha afirmat avui en roda de premsa el president Gorka Aixàs.
Aquell mes de maig del 2005 sempre quedarà com un d’aquells moments en què l’entitat va fer una passa endavant de les importants, en què es va trencar un sostre que semblava prohibit uns anys enrere. Es pot dir que, encaixada en una seqüència, va ser una temporada molt important pel creixement d’un projecte que avui disputa la lliga Endesa. El pas que va fer aquell inoblidable BC River Andorra ja col·locava el club en el camí de tornar a tenir somnis en color i alhora era un premi a la dedicació i esforç d’un grup de jugadors (els Eudal, Rodríguez, Jiménez, Marín i Mujal, entre d’altres) que van veure passar totes les categories del bàsquet català. El grup el dirigia el sempre temperamental i mediàtic Carles de Bofarull, que protagonitza algunes de les imatges més boniques de la celebració. El delegat era l’històric Jordi Clua.
Va ser un cap de setmana rodó. “El club va demanar organitzar les fases perquè precisament s’apostava fort per aquest ascens i es volia ajudar l’equip al màxim possible”, recorda el president, Gorka Aixàs, que en aquells moments “debutava com a directiu. Va ser la meva primera temporada, en la qual vaig aprendre tot el que vaig poder de Manel Aràjol i la junta anterior”. El torneig es va jugar al Joan Alay, amb capacitat ampliada per a l’ocasió, i va aplegar unes 800 persones animant els tricolors.
Avui en la roda de premsa han participat dues de les llegendes, Toni Jiménez i Dani Marín, i han volgut “agraïr al club, que ens faci aquest reconeixement”. Jiménez ha afirmat que “mai haguès imaginat en aquells moments que l’entitat tornaria a l’ACB” i Marín ha remarcat que “aquell grup de jugadors vam començar a pujar categories des de tercera catalana i en aquells moments per nosaltres era com arribar al màxim nivell al que podíem arribar junts”.
El format de la competició (pujaven tres dels quatre que jugaven) concedia molta responsabilitat al partit de dissabte, deixar les coses pel segon intent podia resultar fatal en termes de pressió. L’Alay va ser una petita Bombonera aquell cap de setmana. I dissabte es va fer la feina guanyant l’Ademar per 94-84 i generant unes imatges d’eufòria entre jugadors i aficionats que indiquen clarament que aquell dia s’havia rebentat un dic de contenció per la il·lusió que estava actiu des del descens ACB del 1996. Una dècada abans. El millor jugador d’aquell partit va ser Chechu Bermudo, com gairebé sempre, amb 24 punts. Toni Jiménez en va fer 13, els mateixos que Corbalán, i David Eudal va oferir un recital en la direcció de l’equip. L’eufòria d’aquell dia va donar pas a una nit llarga i la gran final contra l’Esplugues de diumenge no va tenir la tensió del dia anterior amb els dos conjunts que ja tenien l’ascens a la butxaca. El matx, però, va ser emocionant i es va resoldre amb una cistella al darrer segon del jove base Rafa Prats. La victòria es va quedar a casa per 95-94 per donar encara més màgia a aquells dos dies.
“Sempre hi ha moments en què sents que està passant alguna cosa diferent, transcendent i aquell sense dubte ho va ser”, exposa Gorka Aixàs, “per això els protagonistes mereixen avui un gran reconeixement dels nostres aficionats”, conclou el president. Avui al descans ens toca un dia més deixar-nos les mans aplaudint els grans herois d’aquella temporada 2005-2006 (l’equipament que portarem diumenge és una rèplica del d’aquella gloriosa temporada), quan vam aprendre a tornar a somniar.
