CAT
CAS
Els tricolors tomben a tot un Valencia Basket en un partit rodó, de principi a final. En res ha quedat el cansanci, la fatiga i el no haver tingut ni un entrenament per preparar l’enfrontament. La Bombonera i aquest tros d’equip pot amb tot, és així de senzill. Una victòria que ha provocat molts sentiments a flor de pell, i un final de temporada que demostra que el bàsquet a Andorra està més viu que mai.
Ambient de luxe, com no podia ser d’una altra manera, a la nostra màgica Bombonera. Era torn d’acomiadar aquesta temporada de la millor manera. Entrades exhaurides i un munt de sorpreses preparades per tancar el Joc de Grans de la millor manera. El rival igual que l’esdeveniment, d’alt nivell: El Valencia Basket. No us enganyarem, anàvem a parlar del partit i lo bé que estava fent la feina al MoraBanc Andorra per anar a erosionant a un dels equips més físics de la lliga, però tot el que ha anat succeint al partit i posterior se’ns ha anat de les mans. Una Bombonera plena, un gran partit de l’equip, un tros de victòria davant un equip Eurolliga (De 28, poca broma); tot això per muntar el còctel perfecte d’acomiadament de temporada. Així per sobre direm que la primera part del MoraBanc ha estat de notable tirant a excel·lent davant un Valencia Basket que se’l veia cap i caigut i ferit, i que deixava que els andorrans fessin la seva. 41-33 al descans. La segona part? Jean Montero, així en resum. El dominicà s’ha fet seu el partit, jugant com aquell nen que tenia 7 anys als carrers de República Dominicana. 18 punts en 5 minuts per trencar el partit, una garrotada massa gran pels visitants i que encetava ja oficialment el comiat perfecte de temporada. Un 31-8 de marcador parcial al tercer quart que ja decantava totalment el partit. A partir d’aquí, a gaudir dels darrers minuts de bàsquet del curs a la Bombonera. Un partit que ha acabat finalitzant amb el 99-71 i que s’ha posat la cirereta del pastís amb un comiat a cada membre del cos tècnic, jugadors i amb discurs inclòs del capità Nacho Llovet i l’entrenador Natxo Lezkano (i sí, en català). Andorra, som ACB. I seguirem sent ACB. Finalitzem onzens en aquesta temporada de retorn a la millor lliga d’Europa. Ni quan vam encadenar 8 derrotes seguides erem tan dolents ni ara som el millor equip de la competició, però és el nostre equip i s’ha de creure fins el final. Perquè som l’hòstia, i un País. Perquè junts som l’hòstia.
