CAT
CAS
El MoraBanc Andorra es veu superat per un Monbus Obradoiro necessitat de victòria per salvar la categoria. No ha estat suficient un gran inici i meritori final de partit per tombar a un rival que ha sabut anar erosionant-nos.
Temps tapat, plujós i amb vent el que es trobava el MoraBanc Andorra en el seu desplaçament a Santiago de Compostela. Per davant, una autèntica batalla que se’ns dubte prometia igualtat i emocions. El Monbus Obradoiro s’ho jugava gairebé tot davant un MoraBanc que serà equip de Lliga Endesa la temporada vinent. L’enfrontament començava molt a favor pels de Lezkano. Amb un Jerrick Harding totalment encès (8 dels primers 13 punts de l’equip), donàvem el primer cop sobre la taula en el tram inicial. Degut probablement als excel·lents percentatges, baixàvem un pèl la intensitat en ambdós cèrcols, i això ho aprofitaria l’Obra per capgirar. Ara els tirs no entraven, i els locals anaven com un cohet a fer més sang a la ferida andorrana. 26-22 per tancar el primer assalt. La sensació de remar i anar a remolc era més que palpant davant un rival que anava un pas per davant en gairebé tots els aspectes del joc; aquí és notava moltíssim el que per ells hi havia en joc. L’objectiu era que el Monbus no s’escapés perillosament al marcador, i ho aconseguíem a base de baixar al fang. Malauradament, perdíem clarament la lluita en el rebot (7 ofensius per ells), deixant-los-hi segones i, inclús, terceres opcions que acabarien materialitzant una i altra vegada. Totes aquestes pedres a la motxilla, més un polèmic triple de Timma al final de quart, provocarien el 52-41 al descans. Feina per fer, bastanta; començant per igualar la intensitat i lluita dels gallecs per tenir opcions de lluitar per la victòria al Fontes do Sar. La represa no afavoria gens als andorrans, i el Monbus Obradoiro aconseguia fins a 21 punts d’avantatge, anotant gairebé tots els tirs que intentava, en l’equador del tercer període. Quan la cosa pintava negra, el MoraBanc Andorra ha tret el seu orgull característic per acabar igualant el resultat parcial del quart. La feina ben feta provocava errors al rival, però el seu encert colpejava les nostres esperances com un martell. Encaràvem el darrer període amb el resultat, poc optimista, de 81-68. Com passava al primer quart, l’inici ara era tricolor. Jean Montero es posava l’equip a l’esquena per trencar la barrera psicològica dels deu punts, i tothom present al Fontes do Sar es preguntava com se’ls hi havia complicat una victòria per ells que ja estava casi cantada. Stan Okoye també apareixia donant l’energia suficient amb cinc punts consecutius, a falta de 4 minuts i escaig el resultat era de 92-84. Llastimosament, el Monbus Obradoiro ha aparegut quan més ho requeria el partit i estant en joc la seva salvació. Els gallecs han sentenciat castigant després de no trobar encert en dos possessions. Resultat final de 101-89 i derrota a Santiago, finalment, amb el cap ben alt.
El següent partit serà el divendres 10 de maig (20:00 hores), l’equip viatja fins a Lugo per jugar davant el Río Breogán al Pazo dos Deportes.
