CAT
CAS
El MoraBanc Andorra no deixa aprofitar la primera oportunitat de lligar la permanència a la Lliga Endesa i tomba a tot un Barça en una màgica Bombonera. Els de Natxo Lezkano han culminat una excel·lent feina dominant la gran part del partit i refent-se com mai en els moments més complicats.
Seguim sent ACB. Ras i curt. Seguim sent ACB. Tu, jo i tots els que vivim, respirem i gaudim del bàsquet en el nostre país. Ens tocava tornar a casa, a la Bombonera, i ens visitava tot un Barça que es troba en les setmanes més decisives pels seus interessos. Ja per setena vegada, un “sold out” com una catedral que, des del primer minut, ha provocat un ambient ensordidor que ha encongit a un gegant i ha empès a un MoraBanc Andorra que avui somriu a més no poder. Podríem fer un anàlisi molt exhaustiu del partit. Guanyar al Barça bé s’ho mereixeria, però aquí estem intentant narrar el que ha significat la tarda (i significarà la llarga nit) d’avui. Quina passada. Ha sigut un partidàs. Els tricolors han començat molt bé el partit i l’han dominat, mentre que els blaugranes han anat gairebé tot el duel a remolc, i això és molt bèstia. El bon fer dels nostres, a partir d’un gran treball en defensa i el joc coral de tothom al davant, ha deixat un 55-43 que ens ha ben farcit d’esperança. Ara bé, compte, un gegant dolgut tornaria amb molta força en la tornada a pista. El tercer quart ha estat dominat per un Barça que ha necessitat i s’ha aprofitat de factors que van molt més enllà de jugar bé a bàsquet. I podríem dir sense pèls a la llengua que el rival s’ha ficat dins del partit, en gran part, gràcies a l’arbitratge. Un criteri diferent en cada cèrcol i 75-74 per encarar els decisius últims deu minuts de joc. Hem sigut també protagonistes d’una acció de Jabari Parker, jugador del Barça, que ha sigut molt denigrant i, al mateix temps, sorprenent. Una empenta sense venir al cas a Tobias Borg, seguit d’un enfrontament verbal (inexistència de paraules maques) amb Jerrick Harding, han fet que Parker marxés expulsat per una antiesportiva i una tècnica per aquesta mateixa jugada. En fi. L’últim quart? Una animalada. Un MoraBanc Andorra al més pur estil au fènix. Quan més dura s’havia posat la cosa més ha respost l’equip per acabar guanyant per l’impressionant resultat de 108 a 92. Sí, 108 al Barça, fa regirar l’estómac i tot. Els culpables? Tots. Però si cal destacar un actor secundari: Mihaljo Andric. Avui el karma li ha tornat tot l’esforç entregat a un curs no tan bonic com el de l’any passat a nivell de sensacions, i s’ha disfressat d’heroi i executor a la vegada per guanyar aquest enfrontament i segellar la permanència. Som i serem ACB, així de fàcil, així d’orgullosos i així de feliços.
El següent partit serà el dissabte 4 de maig (20:45 hores), l’equip viatja fins a Santiago per jugar davant el Monbus Obradoiro al Fontes do Sar.
