El MoraBanc Andorra aconsegueix posar-se a la butxaca la novena de la temporada després de superar a un enganxós Casademont Zaragoza. Els tricolors s’han recolzat un cop més de la seva afició, de l’esperit de les llegendes i del saber competir mastegant sorra per tornar a retrobar-se amb l’esperat gust de la victòria.
Un nou vespre de bàsquet de màxim nivell en una Bombonera novament a rebentar. Un nou vespre que ha acabat sent màgic, per moltíssimes coses. Un nou vespre que ha acabat sent emocionant en veure com tots i cadascun dels presents al Pavelló de Govern somreia amb orgull junt amb el seu equip. Ha estat un partit d’infart, per variar. L’inici ha sigut bo per un MoraBanc Andorra que ja venia amb la lliçó apresa de la importància de sortir bé. Amb molta energia, lluita i amb l’empenta de la seva gent, els de Natxo Lezkano es posaven per davant en un marcador que reflectia molts pocs punts en el tram inicial. S’imposaven les defenses, però els tricolors començaven a sentir-se molt còmodes sobre el parquet. Els darrers minuts del primer assalt eren pel Casademont Zaragoza, que aconseguia retallar i tancar aquest amb el 19-16. El segon període ha estat un autèntic intercanvi de cops entre dos equips que es jugaven molt. Aquesta tensió s’ha vist, s’ha notat i s’ha palpat durant tot l’enfrontament. Uns grans minuts de la parella dominicana, Tyson-Jean, ens donaven una embranzida que de nou retallarien els aragonesos com en els primers deu minuts. Al descans màxima igualtat amb el lluminós reflectint el 39-37.
Temps de pausa, d’agafar oxigen i de prepara les mans per aplaudir ben fort amb el que venia. Francesc Mora (President de MoraBanc l’any 2014) junt a Carles Sasplugas (Director General MoraBanc el mateix any) eren anomenats Socis d’Honor del club de la mà de Gorka Aixàs, el nostre president. Per si no fos poc, un dels moments més esperats de tota la setmana: L’homenatge a les nostres Llegendes del nostre segons ascens a l’ACB. Ha sigut molt emotiu tornar a veure aquestes cares, i veure-les gairebé emocionant-se en trobar-se una amb l’altre. La Bombonera, com no podia ser d’una altra manera, s’ha desfet a aplaudir als seus herois.
Tornant al bàsquet, segona part no apta per cardíacs. Com cotxe que es porta al taller per arreglar-se, els andorrans sortien amb les consignes clares del vestidor per tal de collar al rival d’una vegada per totes. El que ha obert el foc ha estat Tobias Borg, que es tornava a retrobar amb bones sensacions a pista i que ha estat clau. Un parcial important ens posava fins a catorze punts a sobre, desplegant un gran joc ofensiu però una millor defensa que els de Fisac no podien superar. Uns minuts decisius però on el MoraBanc Andorra, tot i olorar i degustar la sang, ha perdonat per gairebé trencar l’enfrontament del tot. El 64-53 en finalitzar els primers trenta minuts esperançava, i molt, però calia rematar la feina, quedava un món. A pic i pala hi anàvem i trèiem, ben ràpidament, faltes als visitants. Un factor que podia haver estat clau, però que no s’ha acabat aprofitant del tot. Els primers cinc minuts de l’últim quart han estat molt bons, però els atacs no aprofitats eren castigats per un Smith que feia creure els seus i que tenia algun que altre gest molt desagradable amb la nostra afició. Per sort nostra, el karma tindria nom i cognom: Jean Montero. El dominicà s’ha posat tot un país al darrere i ell sol ha fet anar de bòlid a un Casademont Zaragoza que no podia aturar-lo. El jove base del MoraBanc Andorra, de només vint anys, feia esclatar a la Bombonera tancant el partit amb el 85-80 final.
El següent partit serà el diumenge 31 de març (17:00 hores), l’equip torna a agafar carretera per visitar la pista de l’UCAM Murcia.