CAT
CAS
Arriba la primera victòria de la temporada a la competició domèstica, i la número 200 del MoraBanc Andorra a la Lliga Endesa. I quina victòria. Els tricolors conquereixen el Buesa Arena tombant a tot un Baskonia en la seva festa de cerimònia particular.
Setmanes i setmanes de promocions i cartells diversos que anunciaven tota una festa en el dia d’avui. Els locals han fet del seu primer partit a la lliga una autèntica festa que a molts de nosaltres ens posava la pell de gallina, i cal reconèixer-ho. Un esdeveniment que hem pogut viure en primera persona i que ens fa ser encara més conscients en quin tros de lliga estem competint.
Després de la cerimònia inicial, tocava anar al motiu pel qual hem anat fins a Vitòria: El bàsquet. El primer assalt començava a bon ritme pel MoraBanc Andorra, aprofitant el canell calent d’un Shannon Evans que clavaria (de moment) 2 triples per portar la iniciativa. En un vist i no vist, al no aturar-se el joc, ens atansaríem a l’equador del partit. Dins de la pintura Nikos Chougkaz, donant un pas endavant per la baixa de Sekou Doumbouya, entraria en acció en ambdós cèrcols fent un molt bon paper. Abans de les primeres rotacions, els tricolors doblaven en el marcador a tot un Baskonia (minut 6, 6-12). Sedekerskis per ells donava replica a la bona feina dels de Lezkano, però no els hi era suficient per poder evitar el 16-21 en finalitzar els primers deu minuts. Molt bones sensacions que donaven continuïtat gràcies ara a un Stan Okoye molt actiu robant i anotant en contraatac, i també des de la línia exterior amb un triple (minut 13, 21-27). Els locals necessitaven a un altre referent que no fos Sedekerskis, i no podia ser un altre que Markus Howard. A base de talent individual, també aprofitat per el seu avantatge amb les faltes personals (6-11 al descans) entraven de ple al partit empatant el marcador. Tornaria el del principi, tornaria Shannon Evans i ho feia anotant 2 triples més (4/5 al descans), junt amb una nova cistella de Nikos Chougkaz, per tornar ara el parcial de 0-5 anteriorment encaixat (minut 16, 32-37). Tot i el monòleg de Howard, el MoraBanc seguia fort darrere i generós al davant per seguir dominant el ritme del partit i anar de camí als vestidors amb el 45-51 favorable. Uns 20 minuts que ens deixava plasmada una estadística gairebé calcada entre ambdós conjunts. Seguir dominant el rebot (14-19) seria clau, i més contra equips amb tant poder físic com els vitorians.
Tot i l’avantatge, 6 punts (ni 12 punts) no son res, i menys en un camp i rival com aquests. Luwawu-Cabarrot donava un pas endavant pels blaugrana, i estava en un moment que fins i tot tirant d’esquena les podia endollar. Tot i un inici més fluid ofensivament parlant de Baskonia, nosaltres seguíem estant allà. Jerrick Harding apareixia pels nostres, amb cistelles en joc i des de la línia de tir lliure, posant-se l’equip a l’esquena en un moment molt important del duel (minut 25, 56-62). Kyle Kuric castigava des del triple i entrant al tram final de tercer període continuàvem mantenint-nos per davant en el marcador, un fet molt meritable. En aquell moment, el partit s’enduria al seu favor, i castigant-nos moltíssim des del rebot retallaven distancies pel 72-75 i així encarar uns darrers deu minuts que serien d’autèntic infart. Si ho era l’inici del tercer, el d’aquest darrer període encara ho era més d’important. Kyle Kuric de nou, Kyle Kuric sent el referent, un Kyle Kuric líder que ha finalitzat el partit amb 24 punts col·locava dos triples de manera consecutiva que congelaven al Buesa Arena (minut 31, 72-81). Amb una gran feina i sense tornar-nos bojos, el MoraBanc Andorra aconseguia ampliar la diferència i arribar a un màxim avantatge de fins a 12 punts entrant a l’equador de quart (minut 35, 75-87). De sobte, tot s’havia posat tant costa amunt que el Baskonia tornava a estar més dins que mai del partit després d’estar gairebé KO. Una acció darrere l’altra i un Buesa Arena que s’ho tornava a creure i entrava en ebullició, calia tornar a agafar aire i intentar reprendre tot lo bo que havíem aconseguit fer fins ara. I es que els locals empataven el partit de nou, i havíem de començar de zero. Podríem escriure un llarg guió descrivint les darreres accions d’un últim intercanvi que ens ha acabat sent favorable, però la clau ha estat la defensa. La feina al darrere i els tirs lliures d’un Kyle Kuric que no li tremolava el canell des del tir lliure han estat les darreres claus per emportar-nos un partit que és molt més que una victòria. 91-95 al Buesa Arena i premi a una feina molt ben feta en aquesta segona jornada de lliga.
EEl pròxim partit serà a la Bombonera, ens visita el Leyma Coruña per disputar la tercera jornada de la Lliga Endesa el dissabte 12 d’octubre a les 20:45 hores.
