CAT
CAS
El MoraBanc Andorra trenca la dinàmica negativa de resultats i torna a celebrar, i amb la seva gent, una gran victòria. Els tricolors han fet un partit excels per superar i guanyar més d’una vegada a l’equip trenca rècords de la competició.
El Toni Martí feia goig, un vespre més, els nostres sempre fidels per gaudir del millor bàsquet al país. El partit no podia començar millor pels interessos dels de Joan Plaza. Demostrant un nivell defensiu fora de sèrie per frenar al millor atac de la competició, el MoraBanc col·locava un parcial de 9-0 per provocar el primer temps mort de Pedro Martínez. Els minuts avançaven i els taronges topaven una i altra vegada contra el mur andorrà, però malauradament els tirs no entraven per continuar fent gran la ferida. L’entrada de Kyle Kuric i la gran feina de Felipe Dos Anjos ens donaven aquesta empenta ofensiva que ens feia falta, i la Bombonera esclatava (minut 8, 25-6). Final del primer assalt amb el 26-10 per donar el primer cop de puny sobre la taula. L’ambient s’escalfava al veure l’actitud dels nostres defensant com autèntics lleons. La solidesa en defensa continuava intacta, i anàvem catapultats ara gràcies a un encertadíssim Shannon Evans (minut 13, 36-14). Estàvem deixant a tot un València Basket sec al davant, i això té un mèrit terrible. Ells haurien de contestar, i ho feien amb un parcial de 0-7 que el trencava ràpidament Jerrick Harding (minut 17, 43-21). En el tram final abans del descans, el MoraBanc Andorra ha decidit pitjor en atac, però al estar bé al darrrere ens feia seguir amb un avantatge considerable. Descans i 44-26 a favor, amb molta feina per fer a la segona part.
La consigna era clara: Aturar l’empenta de la bèstia ferida. Com s’esperava però sense poder aturar tota la maquinària taronja, el Valencia Basket anava rascant i rascant amb l’objectiu clar de ficar-se en la barrera psicològica dels 10 punts i a partir d’aquí anar fent. Ho aconseguien superant l’equador, però els nostres estaven ben mentalitzats que la feina no estava sent gens dolenta (minut 26, 53-43). Ells s’anaven fent grans, anant disparats als seus registres d’anotació “normals” que porten fent tot el curs, i la diferència es reduïa a 8 (minut 28, 59-51). Quan semblava que ja ens clavaven l’ullal, apareixia Jerrick Harding amb un triple i un Stan Okoye (el més destacat dels nostres avui) per que esmaixava per provocar el seu temps mort (minut 29, 64-51). Tot i encaixar 28 punts aquest període, marxàvem a la guerra dels darrers deu minuts amb el 67-54. Era clar començar bé, per intentar frenar-los, però el seu encert anava creixent mica en mica, i quan no anotaven capturaven totes les segones opcions. Del +27 al -1, el Valencia Basket, liderats pel nostre Jean Montero i Costello, ens tenia ben collats i anava decidit a tirar pel terra tota la feina feta fins llavors (minut 38, 79-80). Els partits davant d’aquest tipus d’equips duren molt més de 40 minuts, i ho sabem, de llarg. 2 minuts eterns els que restaven i cara o creu per decidir el guanyador d’aquesta nit. La remuntada èpica dels visitants o la sorpresa de la jornada del MoraBanc Andorra. Ben Lammers, Jean Montero, Ben Lammers, i cada canoner amb la seva arma. Un intercanvi que ha portat als nostres a atacar restant 15 segons amb el 83-84 desfavorable, i Jerrick Harding feia esclatar tot el país amb un tros de triple que ens posava per davant amb el 84-86 que acabava sent definitiu. Amb 5 segons per jugar, la pissarra de Plaza guanyava a la de Martínez i portava a Chris Jones a llençar un d’aquells tirs que no son del tot còmodes per la gent normal però per un jugador com ell sí. Amb tot el Toni Martí defensant, el cèrcol es treia de sobre la pilota i la victòria es quedava, per fi, a casa.
El pròxim repte serà al Gran Canaria Arena per jugar davant el Dreamland Gran Canaria el diumenge 9 de febrer a les 13 hores, vintena jornada de la Lliga Endesa.
