CAT
CAS
El MoraBanc Andorra es torna a quedar a les portes de trencar la mala dinàmica de les darreres setmanes després de fer un gran partit en un dels camps més difícils de la competició. Una gran feina i imatge dels tricolors han posat contra les cordes a tot un Valencia Basket que ha acabat capgirant el marcador amb tot a favor.
Diumenge a la tarda a la Fonteta, un ambient dels que fa goig com ja és costum a Valencia. Davant el MoraBanc Andorra un Valencia Basket d’una altra lliga, un dels peixos grossos d’Europa. Escenaris que fan veure sempre el got mig ple, perquè si estem aquí és perquè estem jugant contra els millors equips. Amb les idees clares començaven els de Natxo Lezkano. Una versió molt sòlida al darrere de l’equip, junt amb la inspiració de Jerrick Harding en l’aspecte ofensiu, catapultaven al MoraBanc i col·locaven el primer parcial. La reacció dels de Mumbrú arribava, com era lògic, i s’ajustava novament el marcador. Una gran imatge i una molt bona feina dels nostres en una primera meitat que s’acabava amb el 32-38. Guanyant la lluita en el rebot davant un dels equips més físics de la lliga domèstica, limitant molt les pilotes perdudes (4 mitja part) i plantant cara de valent. Dominador Marin Maric com a referència ofensiva (13 punts), però era l’executor d’un excel·lent joc col·lectiu. La tornada ja preveia una tornada forta dels taronges, i així era en el tram inicial del tercer quart. Un o dos escalons més pel que fa a intensitat física, els de Mumbrú posaven sobre el camp tota la carn a la graella per acabar capgirant el marcador advers. Tot i això, el plantejament zonal dels visitants aturava la seva artilleria i ens donava confiança a l’altre cèrcol per girar novament la truita i aconseguir una diferència de nou punts. Amb Davies com a clar referent seu, el partit s’enduria, però a la vegada veiem un molt igualat, i anotador, tercer quart amb un resultat parcial de 27-27. Calia continuar amb la bona feina, i el MoraBanc Andorra es veia clar dominador del ritme de joc en els primers compassos del decisiu últim quart. Avantatge de deu punts que tornava a ser la màxima diferència de l’enfrontament, ara liderats per un Jean Montero que arribava fins als 32 de valoració per ser anomenat millor jugador de la jornada. Quan tot semblava més de cara i la sorra del rellotge anava caient a favor nostre, s’han ajuntat massa coses en contra com per acabar cantant victòria. És difícil jugar fora de casa, en un camp com la Fonteta i contra aquests rivals referència a Europa, com perquè també s’afegeixi un criteri arbitral que bé ha perjudicat i condicionat a què el final d’un partit dominat acabés sent del tot amarg pels andorrans. Moltes mans que s’emportaven braços, molts contactes que desequilibraven i poc xiulet en un ambient atordidor. Naturalment que amb errors dels nostres també, sobretot amb el seu plantejament defensiu zonal, però amb la sensació que el partit no es tancava a favor dels visitants a causa d’unes decisions no assenyalades que han acabat sent diferencials. Botzina final a València amb el 86-82 finalment desfavorable.
El següent partit serà el divendres 22 de desembre (20:30 hores) a la Bombonera i jugarem contra el Dreamland Gran Canaria.
