CAT
CAS
El MoraBanc Andorra acaba cedint en un partit amb dos cares on s’ha vist un molt alt nivell de bàsquet, que ha tingut absolutament de tot i que s’ha acabat decidint en el temps extra.
Un dissabte on l’espera s’ha fet molt llarga. Vesprada a Girona amb un Fontajau ple de gom a gom per posar a prova a un MoraBanc Andorra que encarava el seu tercer partit consecutiu lluny de casa. A diferència dels darrers partits , la posada en escena dels tricolors era ideal per frenar a un Bàsquet Girona que no es trobava còmode a pista. Bona versió al darrere i al davant, on Tobias Borg tornava després de la lesió per la porta gran, catapultant als nostres. Un primer assalt insòlit, on ens hem quedat a 2 punts d’igualar el nostre rècord d’anotació en un període. 26-38 per finalitzar un primer quart molt dinàmic. Heu llegit bé, resultat del primer quart. Els gironins començaven a trobar la llum fent sang als pocs errors no forçats del MoraBanc, però Jean Montero apareixia per continuar mantenint una diferència de més de deu punts. Tot i això, el seu 12/22 en triples ha estat difícil de contrarestar, però l’avantatge encara era nostre en finalitzar la primera meitat amb l’altíssim marcador de 56-60, al més pur estil NBA. En aquell moment no sabíem quin partit ens esperaria. Però si anava a ser igual que els primers vint minuts ja ens podíem calçar i preparar els desfibril·ladors. L’enfrontament, doncs, donava un gir de 180 graus i se’n anava al fang. Poca anotació i joc molt aturat davant un Bàsquet Girona que apostava per una defensa zonal que els hi era efectiva contra un MoraBanc Andorra que no trobava encert de cap de les maneres. Un tercer quart dur i marcat, principalment, pel nostre baix percentatge en el tir. Jean Montero s’inventava la jugada de la jornada, i potser de l’any, amb un triple des del mig del camp sobre la botzina per donar-nos vida amb el 76-71 que encara era bo. Una jugada espectacular que era el punt de partida per anar de menys a més en el darrer assalt. A base d’ofici i de voler, el MoraBanc Andorra capgirava el marcador i agafava un avantatge de quatre punts a falta de cinc minuts de partit. Els locals, recolzats de la seva gent, entraven en el intercanvi i Fontajau vivia en primera persona un autèntic espectacle per qualsevol aficionat del bàsquet. El mateix Jean Montero amb l’equip a l’esquena (28 de valoració), agafava la responsabilitat per guanyar amb un triple, però el cèrcol escopia la pilota i ens anàvem a la pròrroga. En el temps extra, els tricolors no es rendien davant una millor posada en escena dels locals, però la moneda sortia creu. Inclús en un nou tir de Jean Montero per gairebé forçar una segona pròrroga. 107-104 a Fontajau, on qualsevol dels dos equips hagués pogut celebrar la victòria. Final amarg en el partit 300 de Rafa Luz a la Lliga Endesa, però amb la convicció de que aquest equip ens pot donar, i donarà, moltes alegries amb aquesta lluita davant rivals de molt alt nivell.
El següent partit serà el dissabte 9 de desembre (20:45 hores) a la Bombonera, ens visita l’Unicaja de Màlaga.
