CAT
CAS
El MoraBanc Andorra acaba cedint a Madrid en un partit de menys a més pels nostres. Baixant el fang i lluitant de tu a tu contra el líder, els de Natxo Lezkano no han pogut donar la sorpresa de la jornada després d’un tram final on els detalls han marcat la diferència.
Avui visitàvem el WiZink Center per jugar davant el Real Madrid, i això sempre son bones noticies. El MoraBanc Andorra no poda lluir millor amb el color lila de les equipacions especials en homenatge a la lluita contra la violència de gènere. Els nostres començaven el partit centrats, i plantaven cara al líder tot i les circumstàncies adverses que anaven apareixen. Stan Okoye es feia mal al turmell i no tornaria a sortir a pista, mentre que Jerrick Harding sumava, massa d’hora, la seva tercera falta personal. Davant tot això, els andorrans han lluitat de valent per incomodar els tirs d’un Real Madrid que no estava trobant encert, però si dominava la lluita en el rebot. El 20-16 al final del primer quart plasmava el que estàvem veient, un enfrontament igualat. A mesura que passaven els minuts, el rival començava a alçar el vol sentint-se còmode a pista, castigant així a un MoraBanc Andorra que patia amb els contratemps a nivell de rotació. Quan no era Musa era Hezonja, i si no Tavares, i els de Natxo Lezkano es veien setze punts per sota en un obrir i tancar els ulls. Com pitjor pintava la cosa abans d’anar als vestidors, els nostres treien força per tornar el parcial. Un triple de Juan Rubio i un Jean Montero en estat de gràcia (9 punts primera part) ens feien marxar al descans amb el 43-33. En el començament de la segona part, Jean Montero continuava amb el canell calent i continuava posant-se l’equip a l’esquena en atac. La bona feina de l’equip ens feia tenir a deu punts de diferència a un Real Madrid que contestava quan havia de contestar, però sense arribar a prémer l’accelerador del tot, i això ens continuava donant vida. Anar picant pedra en atac davant un rival que havia pujat la seva intensitat física, i al darrere anar variant amb una defensa zonal que provocava dubtes als blancs. En l’equador de l’últim quart, de la mà de Mihajlo Andric i el mateix Montero (25 punts) ens situàvem tan sols a quatre punts de diferència. El WiZink ara sí que despertava, mínimament però, perquè li començaven a veure les orelles al llop. En el tram final de partit, malauradament, els tirs dels tricolors no entraven, i aquests haguessin fet començar l’enfrontament de nou amb un empat o inclús capgirant. No s’ha pogut donar la sorpresa a la pista del capdavanter de la classificació, però els nostres han donat molts minuts de bones sensacions que bé marquen el camí a seguir.
El següent partit serà el dissabte 2 de desembre (20:45 hores) al Pavelló Girona-Fontajau de Girona per enfrontar-nos al Bàsquet Girona.
