CAT
CAS
Dissabte passat va ser un dels dies més complicats de la meva vida. I ho va ser perquè resultava impossible separar, almenys immediatament, els molts i diferents sentiments que em recorrien. Per una banda, i just acabar el partit, la manera com tot es va materialitzar va ser molt dura i la presa de consciència del que ens acabava de passar em va fer arribar una gran tristor. La temporada havia acabat i s’havia consumit un descens a Leb or que he d’admetre que ja veia a venir des de fa unes setmanes. Els darrers partits i la lluita de l’equip ens van portar a tenir l’oportunitat de jugar-nos-ho en un cara o creu en el que lamentablement va sortir creu. Per tant el primer que vaig sentir és una enorme tristor acompanyada de la buidor després d’uns mesos molt complicats. Però al mateix temps, i això encara em va fer emocionar-me més, sentia una gran satisfacció. L’aspecte de la nostra Bombonera en el darrer tram de la temporada ha estat increïble. La resposta del nostre públic ha estat emocionant. La intensitat i la fe amb que els nostres aficionats han volgut defensar el nostre lloc a l’ACB és el millor contracte que podem signar amb el futur. Som una plaça ACB i ho som perquè la nostra gent ho vol. Sempre ha estat així, i això ja ens va impulsar a pujar fa 8 anys. El que fa l’afició dissabte és una autèntica demostració.
I fins aquí les emocions. El pas de les hores deixa pas als fets. I el club ha baixat a la Leb or després d’una temporada en la que hem comès massa errors. I sobre cada error, quan hem intentat prendre decisions per esmenar-los, ens hem tornat a equivocar. I no podem fer cap altra cosa que demanar perdó als nostres aficionats. Hem apostat per processos que ens havien donat èxit abans i hi hem posat més hores que mai intentant que les coses giressin durant la temporada però no ens n’hem sortit. No hi ha excuses i les explicacions serien molt llargues. No ho hem fet prou bé considerant l’envergadura del repte i ens hem de mirar al mirall i admetre-ho. Sobretot pel deute que sentim amb la nostra gent.
Però no ens podem estar lamentant molt temps. Amb el cor adolorit però ja ens hem posat a treballar pel futur. I el que volem és tornar a l’ACB el més aviat que podem. La història d’aquest club revela que el més important que té és la seva capacitat per resistir per forta que sigui la patacada: I ara la vida ens torna a posar un gran repte a davant i no li direm que no. Ja ho hem fet abans i ho podem tornar a fer. La resposta des de dissabte dels nostres partners principals és tant emocionant com la dels aficionats i és un impuls definitiu per poder reunir els recursos per fer un projecte guanyador a Leb Or.
Les darreres paraules d’aquesta carta les sabeu tots.
Som Un País
MaiPor
Tornarem
