CAT
CAS
Una de les possibles conseqüències d’il·lusionar-se molt fort és que et puguis endur un disgust. Però la vida sense emocions seria simplement un encadenament de moments sense cap gràcia. Avui el MoraBanc Andorra ha perdut per 99-92 a la pista del Joventut de Badalona i les opcions de playoff s’han complicat molt. L’equip ja no depèn d’ell i ara per lluitar pel títol cal guanyar diumenge a casa l’Acunsa Gipuzkoa i esperar derrotes d’Unicaja i Gran Canària. Els malaguenys juguen a casa amb el Reial Madrid i els canaris visiten un Coosur Betis que ja fa dies que està salvat i que no es juga res. Avui el Joventut ha estat millor. El MoraBanc no ha pogut oferir una imatge de domini o d’exhuberància física com en els darrers partits i en això hauran tingut molt a veure, segur, les absències de Tyson, lesionat de llarga duració i de Tunde, que està passant unes angines de les que et deixen ko una setmana o més. Anem al que ha passat. Que el partit podia tenir un component de nervis estava clar. La responsabilitat en aquesta classe de dies es pot mastegar i del que es tracta és que no se t’ennuagui. L’11-3 amb que la Penya ha castigat el MoraBanc venia en gran part per aquesta situació, allò que els ciclistes en diuen “trencar a suar”. El MoraBanc ha aconseguit posar-se a només 3 punts en uns molt bons minuts de Malick Dimè, 18-15. El 22-15 final volia dir que l’equip, tot i estar per darrera en el marcador, havia superat el mal inici. L’arrencada del segon quart ha tornat les sensacions de l’inici del partit. El Joventut jugava segur sobre les fonts que sabia que farien mal i el MoraBanc estava gris. Sobretot amb molt poc encert de fora. I la diferència s’ha enfilat fins els 14, 44-30, en un moment de patiment i de trobar poques sortides. Però aquest equip s’ha caracteritzat aquesta temporada per no defallir siguin quines siguin les circumstàncies i així, esquivant cops i buscant refugi a les cordes s’ha pogut arribar al descans amb un 44-36 que clar que no era bo, però no era dolent del tot per la sensació de domini verdinegre. Parakhouski ha fet bona feina en la recta final del quart. Si el MoraBanc volia guanyar, en el descans sabia que havia de defensar més, ficar més de fora i fer el partit llarg. Impedir que el Joventut marxès en el marcador. El tercer quart ha estat diferent. Però els tricolors no han pogut reduir la diferència, s’ha acabat ampliant. Tot i començar a trobar millors sensacions en atac durant tot el quart no hi hagut manera de incomodar l’atac del Joventut. Tomic i Bassas han tingut molt bons moments i el tir exterior, amb Ventura en un gran dia, ha funcionat com un rellotge en els locals. Ha estat un quart d’intercanvi de cops a base de cistelles i amb això el MoraBanc no en tenia prou. Al final del tercer quart 77-65. Calia remar molt però no era impossible. Però la possible dosi de màgia que es podia visualitzar per arrencar el quart s’ha vist sotmesa de seguida per un 11-0 que ha disparat el marcador fins un 88-65 que ha resolt el partit. Ha estat dur assumir-ho en aquell moment per la gran càrrega d’il·lusió que hi havia en el partit. L’equip li ha posat voluntat, com sempre i ha aconseguit portar el partit fins l’esperança. A poc a poc i fent feina de formigueta els d’Ibon Navarro s’han col·locat 97-92 i han tingut un triple de Sergi Garcia, el catalitzador de la reacció, per posar el 97-95. La pilota no ha volgut entrar i la victòria s’ha escapat. Avui el tema ha estat no poder desxifrar l’atac local, el Joventut ha entrat com un ganivet en la mantega en molts trams de partit. I això també cal dir-ho, el partit dels de Carles Durán en atac ha estat molt bo amb uns percentatges d’encert molt elevats. Cal donar al rival el mèrit que té i en té molt. El millor avui ha estat Bandja Sy que ha valorat 18 amb 14 punts i 5 rebots. Gran partit de Sergi Garcia també amb 15 punts. Diumenge a les 18h30 i amb públic a la Bombonera, el MoraBanc rebrà Acunsa GBC per tancar la lliga regular. Potser no la temporada, està complicat però no impossible.
