CAT
CAS
Les temporades acaben un dia i et deixen el resultat final com la nota que t’acaba acompanyant. Pots aprovar o pots susprendre però és una dada. Però les temporades tenen a dins dies que recordes per sempre per com han estat d’intensos i perquè al final la vida (el camí) està fet de fragments que anem unint. Alguns els recordem i d’altres no. Tot aquest “pastelón” serveix per dir que la victòria d’avui per 97-89 contra Zunder Palència la recordarem per sempre. Primer perquè el partit ha estat duríssim contra un rival pitjor que un mal de queixals que només ha clavat el genoll a terra després que el MoraBanc hagi posat absolutament tot el que tenia a la pista, ànima i qualitat. I segon per l’ambient. La Bombonera estava plena com molt pocs cops i ha cridat i ha animat com mai sostenint l’equip en els molts moments de dubte que se li han pogut generar. Però els de Lezkano han tingut molta personalitat i han entés des de l’inici que havien de ser una roca a nivell mental perquè el rival et porta al límit. Palència té tal nivell de convicció que si en un tram de partit defalleixes et passen per sobre. I s’ha de dir que a pesar de patir i de no poder dominar el partit amb claredat, els de Lezkano han estat capaços de mantenir sempre la mirada al rival i, a més, han tingut una virtut que s’ha de remarcar amb majúscules. Avui l’arbitratge ha estat d’aquells que costa d’entendre en molts moments i contra un rival tant físic com Palència el risc de perdre els papers era molt i molt elevat. Tot i l’alta temperatura de les protestes a la graderia i alguna tècnica, el MoraBanc ha sabut desvincular el sacrifici que feia falta en tot moment de la frustració que poguessin generar algunes actuacions arbitrals. I s’ha de dir que aquest punt de calma ha acabat sent clau. Cor calent, cap fred i posats a parlar del joc: 15 triples i 45 rebots (per 29 del rival). Guanyar en el rebot aquest Zunder Palència té un mèrit ben gran i parla molt bé del desig dels tricolors, que també han repartit 21 assistències per 11 del Palència.
El partit, però ha estat com un acordió que s’anava estirant i contraient i en el que cap dels dos aconseguia mantenir un domini clar sobre el rival. Cada cop que semblava que un dels dos podia marxar una mica arribava una rèplica. I s’ha de dir que, tot i la duresa que hi ha hagut, el partit ha estat un regal pels espectadors. El MoraBanc ha fet 97 punts però és que el Palència n’ha fet 89. Els dos equips han volgut creuar espases des de l’inici especulant ben poc. Hi ha hagut el que ara els finolis anomenen MOMENTUM. Juan Rubio ha fet tres triples seguits entrant en combustió que han tornat boja a la gent i han fet un petit forat de 8 punts que després s’ha pogut, més o menys administrar. La victòria de 8 punts ha deixar el MoraBanc a un sol punt de superar l’average particular en una nit que ha estat a punt de ser encara més rodona. Els parcials han anat així 22-23, 39-43, 65-64 i el 97-89 final (32 punts tricolors en el darrer quart). Andric i Johnny Dee, amb 19 punts, han estat els màxims anotadors. La victòria avui s’ha de celebrar i amb ganes però está molt lluny de ser decisiva. Sense anar més lluny el MoraBanc Andorra visita dissabte vinent Burgos en un partit que no serà més senzill que el d’avui. I una dada per acabar. I ens la diu l’estadística. És cert que hem presenciat un partidàs dels dos equips però en la valoració el MoraBanc avui ha guanyat 114 a 85, o sigui que potser sí que ha fet un munt de coses molt bé.
