Hi ha dies que les coses surten bé. Rodones. Perfectes. I aquesta tarda a la Bombonera tothom sortia amb un somriure d’orella a orella després de sotmetre per 94-70 el Real Valladolid, que arribava tercer i que durant el partit ha acreditat els arguments pels quals se’l veia com una amenaça. Davant d’un rival valent i físic el MoraBanc ha estat sòlid, madur i a estones ha tret a passejar el gran talent que té. Però no han estat molts els minuts, més aviat pocs, en què l’equip de Lezkano ha jugat alliberat i còmode. Desmuntar del tot els visitants ha costat exactament 37 minuts i, això sí, quan ha passat els tricolors han olorat la sang i han anat a buscar un triomf ampli que en aquesta vida l’average et pot salvar sempre d’un naufragi i millor portar els deures fets al final. Per qui només llegeixi la crònica i no hagi vist el partit no resultarà senzill explicar que el partit ha estat un molt bon espectacle per part dels dos equips i que el resultat final és enganyós. Però és com ha anat. La conclusió, i ja s’encarregarà Lezkano i farà molt bé de tirar una mica d’aigua al ví, és que aquest MoraBanc Andorra et pot guanyar de moltes maneres diferents i això pels rivals és una tortura perquè poden sentir que estan fent un partidàs, com avui Valladolid, i al final acaben sucumbint perquè no tenen prou mans per anar treient l’aigua que els va entrant. A banda de la seriositat del MoraBanc, i cal començar per aquí, avui Johnny Dee ha estat absolutament imperial amb 31 punts (21 a la primera part) i quan més o menys l’ha pogut controlar ha aparegut Czerapowicz (17 pubts i 6 rebots) i quan més o menys l’han pogut controlar ha aparegut Maric (13 punts i 4 rebots). I al final el rival, exhaust, t’acaba donant les claus del partit i rendeix la ciutat. Avui, almenys ha anat així. I era un partit important contra un equip fort i dur i que arribava amb 4 victòries seguides. Anant a l’evolució del partit s’ha de dir que el control ha estat sempre tricolor. 18-18, 41-34, 68-54 i 94-70. El final ha estat una festa grossa amb hamburguesa Mc Donalds de regal i la gent boja i satisfeta del bé que juga el seu equip. El MoraBanc segueix líder empatat a 11 victòries i 1 derrota amb el Zunder Pâlència que és l’únic equip que ha guanyat els de Lezkano precisament. Dimarts vinent, ja mateix, el MoraBanc visita l’Almansa. És el darrer partit a casa abans de nadal i qui faci l’encomiable esforç de llegir aquestes ratlles que en poc modificaran les seves constants vitals (ni a favor ni en contra) mereix un sonora abraçada i una felicitació amb majúscules: BON NADAL