(91-93) El dia del desfibril·lador acaba bé a Manresa

Taquicàrdia pura. Emocions desfermades. Allò que ara s’anomena thriller i que tota la vida s’ha conegut com a partit no apte per cardíacs. Tot això i molt més ha tingut la victòria per 91-93 del BC MoraBanc Andorra a la pista de l’ICL Manresa. A banda de les consequències en forma de grans esperances que obre guanyar aquest partit (ara l’equip està amb 5 victòries i 2 derrotes) la gran notícia del partit del Nou Congost és que l’equip ha sabut sobreviure a un partit de tremenda exigència jugat en un ambient electritzant. Aquesta capacitat per sobreposar-se als molts obstacles que va plantejar el partit parla clarament de la maduresa i ambició del grup que ara té a les mans Joan Peñaroya. En l’àmbit individual cal destacar per sobre de la resta el base francès Andrew Albicy que ha estat qui ha fet bategar el cor de l’equip amb 20 de valoració resumits en 11 punts i 8 assistències. També excel·lent Gio Shermadini amb 15 punts i 6 rebots. En un rol més secundari, però amb aparicions fonamentals, cal destacar la feina de Navarro, Burjanadze, Walker, Nacho i Jelinek.

El partit ha començat bé per un MoraBanc Andorra encertadíssim des dels 6.75 (ha fet 6 triples en el 1Q amb tres seguits de Jelinek). Els primers avantatges han estat sempre visitants. 0-6, 7-14 serien dos bons exemples. Però tot i dominar al final del 1Q per 23-29, la sensació era que tanta alegria en el joc podia rebre càstig quan el Manresa endurís les coses. I així ha estat. L’arrencada del segon quart ha estat de color local en un dels molts girs que ha tingut el partit. I els d’Ibon Navarro han capgirat 33-31 i han posat en marxa l’olla a pressió que sempre és el Congost. El MoraBanc buscava aire per respirar en un partit que se li havia posat desagradable en un tres i no res. I David Navarro i Beqa han estat els responsables del rescat. Tot s’ha començat a equilibrar però els tricolors mostraven que estaven a gust amb l’intercanvi de cops. Al descans 45-49. Tot per decidir.

El tercer quart, per si sol, ha ofert el millor dibuix de la muntanya russa que ha estat el matx. L’ICL Manresa ha estat més vertical, més punyent i ha semblat estar a punt de desballestar els andorrans quan se n’ha anat de 9, 65-56. Peñarroya ha demanat temps mort i en els primers 20 segons només ha repetit una paraula: calma. Quedava molt, una vida. En aquest moment i amb dos triples qui ha vingut al rescat ha estat David Walker. I amb la calma recuperada, el 3Q ha acabat 66-67 que tal i com anava era una notícia excel·lent.

Quedava un darrer quart que es prometia apassionant. I ho ha estat. Els manresans han portat la pauta durant els primers 7 minuts del quart decisiu. S’han posat 77-71 i han entrat en la recta final amb 84-80. I en aquest moment, guiat per un Albicy napoleònic, el MoraBanc Andorra ha posat una marxa que el Manresa no tenia. La victòria ha estat molt més patida del que podia haver estat pels errors en els tirs lliures dels andorrans que tot i això han fet una mica més per endur-se la victòria.

Dissabte vinent a la BMB, a les 21h, visita d’un dels cocos dels darrers anys pel MoraBanc Andorra, el Rio Natura Monbús Obradoiro.