CAT
CAS
91-75. Al Madrid. I amb això no faria falta escriure gaire més. Es llegeixi quan es llegeixi, una victòria per 16 punts de diferència contra l’equip hegemònic del bàsquet espanyol a dia d’avui és un dia històric pel club i pels seus aficionats. Però és que a més a més , la victòria ha estat incontestable. Es pot parlar, per agosserat que sembli, que el Morabanc li ha donat un bon repàs als blancs. Dit això amb el màxim respecte pel rival que és la referència actual però, sense necessitat de fregar-se els ulls, ha estat com ha anat al partit. I encara hi ha més elements a comentar. Avui no ha pogut jugar per lesió Dejan Todorovic i aquesta baixa s’afegeix a les de Moussa i Musli. I en aquest context s’ha produït l’exhibició d’aquesta tarda a la Fonteta de Sant Lluís. Però el preàmbul de la crònica s’ha d’allargar una mica més encara. Avui l’equip ha jugat amb una samarreta que homenatja els pioners del club. Una samarreta preciosa que ja quedarà lligada per sempre a una tarda mágica a València. I per últim, i per completar un preàmbul que serà més llarg que la crònica, aquesta sensacional victòria deixa el MoraBanc amb opcions reals i ben tangibles de jugar les semifinals i lluitar pel títol de la Lliga Endesa. Passen per guanyar divendres el Burgos i que el València guanyi els dos partits que li queden. Impossible no és i, com sempre amb els objectius d’aquesta envergadura, cal voler-ho per aconseguir-ho.
Anant al partit els d’Ibon Navarro no han dedicar ni un sol instant a pensar qui tenien al davant ni en quins jugadors faltaven. Ritme, intensitat, energia, atreviment, verticalitat i encert, sempre necessari per poder tancar una gesta així. La idea era molestar el Madrid tant com fos possible en els dos costats de la pista. Obligar-los a defensar per jugar valents i obstaculitzar el màxim possible el seu arsenal de talent. Fàcil de dir, molt més que de fer. Però així ha anat el partit des del primer minut i fins a l’últim. Els parcials, com el cotó, no enganyen. 9-8, 19-12, 31-20, 42-30, 54-45, 71-58, 83-65 i el final 91-74. Els jugadors s’han anat rellevant en l’assumpció de responsabilitats i tothom ha sumat. Alguns molt, per ser justos. Clevin Hannah ha estat absolutament magistral amb 23 punts. Tyson ha valorat 19 amb 8 punts i 7 rebots, Massenat ha repartit 5 assistències, Sy ha valorat 11 amb 7 punts I 6 rebots. La llista abasta tot l’equip perquè tots els participants han estat a altíssim nivell. Guille Colom, per posar un exemple, ha anotat 8 punts i ha valorat 10. Hi ha hagut un moment en la rectra final del partit en què la sensació era que el Real Madrid reaccionaria amb la seva fúria competitiva habitual però no ha estat així. El marcador indicava 20 punts (20!) entre els dos equips que al final han estat 15 en una victòria que es recordarà per sempre però que ara tot just, des de dins de l’equip s’enfoca com un pas més cap a les semifinals. Divendres a les 15h30 contra San Pablo Burgos l’equip jugarà un partit amb molt en joc, amb tot el joc.
