CAT
CAS
Les coses com són. Quan David Eudal es fa càrrec de l’equip al bell mig d‘un autèntic tsunami emocional i amb visita al Reial Madrid i partit contra la imparable Penya a la Bombonera pocs, o cap, pensaven que els dos primers partits de lliga pel tècnic es comptarien per victòries. Avui el Joventut de Badalona ha caigut per 91-72 en un partit en què els tricolors han ofert una gran imatge desballestant per moments un dels millors equips de la competició. D’aquesta i de l’Eurocup. El MoraBanc ha arribat a fixar la diferència sobre els 30 punts en trams de partit (3Q 79-49) i el més important de tot és que la sensació és que la diferència que indicava el marcador era la correcta. Explicava el que estava passant. Intensitat, encert, una teranyina defensiva perfecta i, segurament, un nivell salvatge de concentració i desig que el Joventut potser no esperava. La valoració final del partit ha estat 111-72, una animalada. La Bombonera flotava i surfejava el somni durant tres quarts que han estat una gran exhibició i no oblidem que, a més, aquesta descompressió arriba després de força dies de no guanyar a casa i de patir decepcions finals en partits en els que la victòria es podia haver quedat aquí. Buscant més arguments per explicar la nit rodona que s’ha viscut avui, resulta obligatori aturar-se en el caràcter propositiu de l’equip. El MoraBanc. Igual que fa una setmana a Madrid, ha sortir a la pista disposat a seguir fil per randa el que volia fer i tot ha sortit exactament com estava previst. Ha estat tant bona la feina que el MoraBanc ha fet només 2 punts en els primers 6 minuts i mig del darrer quart i tot ha quedat en una anécdota perquè al final s’ha acabat amb l’èxtasi habitual de donar l’hamburguesa i tot. I amb molta gent i amb tothom boig de content. Semblarà que la crònica té un punt de P3 però és que les descompressions són així.
Anant, per fí, al partit (una mica tampoc gaire que és tard i no cal) el MoraBanc ha sortit a metrallar amb altíssima energia i molta activitat el Joventut. I se n’ha sortit. En els primers minuts ha semblat per moments que podria haver intercanvi de cops però no ha estat així. El MoraBanc volia més i més i trobava voluntaris en tot moment per anar apuntalant l’obra. Ningú s’ha recordat que Hannah i Morgan han reaparegut sense estar al cent per cent. L’equip, la força de l’equip, no ho ha permès. 26-18 en finalitzar el primer quart i 47-33 al descans. I la sensació és que el MoraBanc podía guanyar encara per més. I ho ha fet. Quan les coses s’han enfilat als 30 punts mencionats a l’inici de la crònica es podien veure alguns aficionats emocionats a la graderia perquè l’equip, simplement, estava jugant perfecte. És ben veritat que Oriol Paulí ha estat el cor de l’equip amb 20’ punts i 25 de valoració però avui el gran protagonista ha estat l’equip.
L’autor de la crònica, per qui hagi tingut la paciència d’arribar fins aquí finalitza aquí la seva feina enviant un missatge al ministre Benazet. Si les dades ho permeten, això lo primer, obri una mica l’oci nocturn que convé.
