Atropellats. Sense pietat. Ni compassió. Aquesta tarda al MoraBanc Andorra li han passat per sobre en una d’aquelles situacions que quan les estàs vivint fan mal. El València Basket ha guanyat per 91-72 el partit, un resultat que explica a mitges l’atropellament perquè una crònica que comença així potser semblaria més normal relacionar-la amb una derrota per 50 punts. Però no és el cas. Ha estat de 30 per ser més exactes. Els darrers 17 minuts de partit els locals han infringit un dolorós 51-21 els d’Ibon Navarro. Aquí es localitza el desbordament, en aquests 17 minuts. Abans el MoraBanc ha ofert la cara bona de les darreres setmanes, la d’un equip sòlid que sap al que juga i que havia arribat a la Fonteta de Sant Lluís disposat a plantar ben ferma la candidatura a jugar la Copa del Rei. Corria el minut 23 de partit i el MoraBanc Andorra dominava per 40-51. Tímids xiulets s’anaven fent forat entre l’exigent públic taronja. Al descans, després d’un bonic intercanvi de cops les espases havien quedat enlairades, 37-39. Però en aquest minut 23 i liderat per un gran Albicy (17 de valoració amb 13 punts i 3 assistències) el MoraBanc semblava dominar el partit i estar disposat a accelerar per trencar-lo. Res més lluny del que ha passat després. El València, liderat a cops de geni per Matt Thomas (tot i que el més valorat ha estat Labeyrie hab 23) ha obert un parcial terrble de 22 a 2. I del 40-51 s’ha passat al 62-53. El MoraBanc estava groggy i només Upshaw i rampells de Moussa semblaven mantenir el cap alt. I ja no hi hagut més història. El València desfermat ha anat fent fins acabar guanyant còmodament el partit.
Com sempre es diu en aquests casos, i com sempre acaben les cròniques, cal cicatritzar ràpid perquè dimarts toca anar a Ulm a segellar el Top 16. Res s’atura, tot continua i tot és posible.