No és fàcil fer una crònica d’un partit que es resol com ho ha fet el d’avui a la Bombonera si el text en qüestió ha de ser publicat als canals oficials del club. El cos demana a qui l’escriu (sinceritat al poder) posar quatre obvietats, un parell de crits i marxar a celebrar la victòria. Però, com deia Pazos a Airbag, s’ha de ser professional. Avui el MoraBanc Andorra ha guanyat l’Ucam Múrcia per 90-89 amb una cistella de Codi Miller-McYntire faltant un segon pel final que ha tornat boja una Bombonera que s’ha trobat exactament igual que abans de la pandèmia. I ha estat un triomf valuós per moltes motius. Primer perquè és una més i haver perdut ja deixava l’equip força despenjat de la lluita per ser protagonista en aquesta primera volta (lluita que està caríssima per cert). Segon perquè treure els dos partits que s’han tret aquesta setmana per un sol punt de diferència és una injecció brutal de confiança en un projecte que va arrencar amb dubtes la temporada. I tercer pel rival. UCAM Múrcia no ha estat capaç de tancar el partit, d’acord, però durant gairebé tot el partit ha dominat i s’ha mostrat com un gran equip, sòlid i madur per acabar emportant-se la victòria. Però el bàsquet és un malparit que quan menys t’ho esperes et pessiga o et fa un “mimito”. Avui al MoraBanc Andorra li ha tocat “mimito” i dels ben dolços.
Perquè ha guanyat el partit el MoraBanc Andorra? Per creure. Per anar-hi. I per tenir una força mental a prova de bomba per pensar que se li podia donar la volta a un partit en què el rival, admetem-ho, ha estat millor la major part del temps. I és que la manera de jugar dels de Sito Alonso ha estat la que els ha portat fins el tercer lloc fins ara. Moltes amenaces, bona lectura i capacitat per resoldre les situacions de compromís. Tot i la pressió del MoraBanc els visitants han anat resistint moltes escomeses i faltant tres minuts realment semblava que s’ho emportaven amb un 75-84 que no era una sentència però s’acostava. Després el partit ha entrat en una fase boja en la que està clar que qui ha tret profit ha estat l’equip d’Ibon Navarro guiat per un Hannah que ha estat el més valorat del partit amb 30 i per un Codi Miller-McYntire que no només ha fet la darrera cistella, també ha estat el que més ha cregut que era possible. UCAM ha començat el partit amb un rotund 2-19 o des d’aleshores sempre ha estat per davant excepte 18 segons de partit, els 18 en el darrer minut. Avui toca celebrar i dimarts ja espera el potentíssim Joventut de Badalona a l’Olimpic en partit d’Eurocup. I dissabte següent visita al Baskonia. I no és maco això…?