S’anunciava un gran partit a Vitòria i ho ha estat. El marcador final, 88-75, només recull una veritat que és la merescuda victòria local però no explica la igualtat que ha presidit el matx. Els tricolors han plantat cara i han obligat els de Pedro Martínez a activar tota l’artilleria disponible. Els locals han dominat tres quarts i el MoraBanc Andorra un, però el que ha dominat ha estat espectacular. Els primers 10 minuts han acabat amb 19-10, però al descans les coses estaven 34-40 i havien arribat a estar 30-40, per tant el parcial ha estat brutal pels de Peñarroya, 11-20. Bona defensa, intensitat, anticipació i encert de fora han convertit els tricolors en una màquina perfecta. Tot i l’avantatge al descans, tothom sabia que la reserva d’energia baskonista estava encara per explotar. I en el tercer quart ho ha fet. El nivell físic ha pujat molt, col·locant-se potser en un llistó que aquesta temporada potser no s’havia vist encara a cap rival. I a base d’endurir tots els contactes els bascos han provocat pèrdues i han aconseguit reduir l’alegria en el joc andorrana. Pel camí també s’han produït algunes accions en què semblava que el premi de la cistella estava cantat i que no han entrat. I quan poses dos factors així i més contra un dels equips més en forma d’Europa la conclusió més probable és que el partit s’escapi i que acabi, a més, amb una diferència excessiva pel que s’ha vist durant 38 dels 40 minuts.
Per tant el resum seria que el repertori del MoraBanc estava plenament preparat per oferir una bona rèplica al Baskonia però no prou per guanyar el partit. I no és un mal resum però no és suficient per un grup que no es conforma i que ja pensa en el partit de dimecres a la complicada pista del Burgos.