CAT
CAS
Tot i la lluita, tot i la bona predisposició de l’equip a l’inici, al final el somni no s’ha pogut fer realitat a La Fonteta. La derrota per 88-62 davant del València Basket deixa clar que l’equip de Joan Peñarroya està en la línia de donar algun dia una sorpresa d’aquestes característiques però per fer-ho s’han de donar les condicions d’un partit rodó. I avui no ha estat el cas. El València Basket de Pedro Martínez és una muntanya gran, i més a casa, i escalar-la no és gens evident. Ha estat un partit amb poca història i escrit amb tinta taronja tota l’estona. Des de la posada en escena, els de Pedro Martínez han mostrat més determinació i ha apuntat clarament a un rendiment alt. El MoraBanc Andorra no a trobat e registre en cap moment per poder oferir un bona rèplica.
La primera part ha anunciat el que seria el matx. Els tricolors han ofert resistència a l’inici, almenys han pogut curtcircuitar una mica l’atac local però la cistella es veía molt petita per part andorrana. I les diferències han començat a aparèixer. En cap cas aparatoses. Però ja mostrant una tendència que ja no canviaria durant la resta dels 40 minuts. El 16-10 dels primers 10 minuts oferia moltes pistes. Shermadini tena molta i bona vigilància (tot i això ha estat el millor tricolor amb 16 punts i 6 rebots) i en la direcció, tant Albicy com Schreiner comprobaven a cada acció que el partit seria un martiri.
El segon quart mateixa tònica amb l’aparició confirmada dels executors per part del València. Dubljevic (18), Pierre Oriola (17) i Rafa Martínez (15). De la mà del repertori ampli dels locals i per molt que apareixien alguns rampells andorrans per part de Burjanadze (12 punts i 4 rebots )i del sempre efervescent David Walker (10), el partit ja s’ha començat a trencar. La superioritat en el rebot ha estat clara i la intel·ligència amb que s’han executat les accions era molt superior per part taronja. 38-37 en finalitzar els primers 20 minuts.
El tercer quart, a l’inici, ha semblat que el Morabac Andorra podia arribar a espantar una mica el València. Però ha estat un miratge. En acabar el quart la diferència ja estava en 17, 59-42. El darrer quart ha tingut poca història. El València Basket s’ha anat agradant mentre el MoraBanc Andorra patia i el públi anava gaudint de la festa. Una situació que quan la tens a favor es fantàstica i quan la tens en contra cou com alcohol en carn viva. Els 26 punts de diferència, 88-62, són una guia del que no es pot permetre aquest equip si algun dia vol conquerir places tant complicades com la Fonteta de Sant Lluís.
Diumenge vinent a les 12h30, a la BMB, nova oportunitat d’animar l’equip i de gaudir plegats de la màgia d’aquesta arrencada de temporada a casa. El rival s’ho val, és l’UCAM Múrcia de Facundo Campazzo.
