CAT
CAS
Feia més de 20 anys que això no passava. I ha passat avui. La freqüència dels fenòmens determina la seva excepcionalitat. Guanyar el Barça és excepcional però tal i com està aquest MoraBanc Andorra res no es pot descartar. El 87-80 final s’ha d’escriure amb tinta de dia històric i amb regust de dia gran per la celebració d’una graderia en èxtasi, però ha de passar obligatòriament pel bàsquet. El MoraBanc ha guanyat el Barça perquè ha estat millor. Ha anat per davant (tret del 0-4 inicial) tot el partit i ha sabut controlar tots els aspectes del joc oferint una sensació de consistència i solidesa que ha desconcertat els blaugrana, molt dependents d’Ante Tomic. Tot i ser una victòria coral, el MoraBanc ha comptat amb alguns jugadors en grans prestacions. El més valorat ha estat Jelinek amb 23 després d’anotar 18 punts i de prendre decisions molt atrevides i encertades. A banda de donar molt espectacle. Andrew Albicy amb 15 punts i 7 assistències ha estat imperial (com diuen els francesos…) en la direcció i també assumint responsabilitats. Beqa Burjanadze ha fet 13 punts, Thanasis Antetokounmpo 17 d evaloració amb 12 punts i tres súpertaps. Entre tots han pogut assolir el nivell d’un Shermadini, que estant força bé amb 12 de valoració, no s’ha trobat sol en cap moment. Ha estat, en definitiva, un dia gran, bonic, rodó.
El primer quart, tret del 0-4, ha estat d’intercanvi de cops, I tots de certa consideració. Els dos equips es feien mal i es contestaven les cistelles amb bones decisions. Era un partit alegre, de bon bàsquet, com tots els anteriors que hem vist a la inexpugnable BMB. El parcial als 5 minuts era 11-9 i als 10 22-18. Els dos havien mostrat les urpes però el Morabanc ha acreditava que podia esgarrapar una mica més.
El segon quart ha estat el que ha mostrat clarament al Barça que si volia guanyar a Andorra hauria de fer un gran partit. El MoraBanc anava trobant solucions a tots els reptes que li anaven plantejant i per part blaugrana Tomic estava massa sol (33 de valoració en una actuació magnífica). El 42-36 augurava grans coses, de fet, les que han acabat venint.
En el tercer període la defensa barcelonista s’ha endurit apropant-se al nivell habitual d’Eurolliga i els homes de Peñarroya ho han notat. Les coses s’han igualat i tot ha semblat costar una mica més. Però en aquests moments complicats aquest equip es creix. La Bombonera ha tronat més que mai, i això també ha ajudat i molt. Potser els 17.000 quilòmetres de Ferran Teixidó (increïble repte) han ajudat una mica a què l’equip es veiés capaç de tot. El 60-58 del minut 30 contenia un missatge molt clar pel Barça. Guanyar aquí costarà molt.
I el desenllaç ha estat excel·lent per part de l’equip andorrà davant d’una afició embogida com mai. Els tricolors, simplement, han estat millors. Decidits, verticals i freds quan ha calgut però sense perdre aquesta bogeria controlada que han exhibit fins ara en tots els partits de casa. I tot i la igualtat i els ensurts de Rice s’ha entrat a la recta final amb el MoraBanc Andorra gestionant avantatges de 7-8 punts. Han estat suficients. Al final 87-80 per un equip que s’ha brindat un dia per recordar i que l’ha brindat als seus aficionats. Un gran dia, sí senyor.
