CAT
CAS
Gran victòria. De les que fan anar els aficionats a dormir amb un somriure d’orella a orella. A més aconseguida en una pista on no s’havia guanyat mai a l’equip local i tenint com a conseqüència l’entrada de plè dels tricolors en la lluita pel playoff. El 85-92 final és el reflex d’un partit molt complet dels d’Ibon Navarro que han anat trobant voluntaris per assumir responsabilitats a mesura que avançava el partit. La cara del Morabanc d’avui s’assembla bastant a la idea que l’entrenador i el General Manager devien tenir l’estiu passat. Ritme, defensa, duresa i joc coral amb Hannah de capità general quan calgui un. I així ha anat el partit d’avui. La posada en escena del MoraBanc Andorra ha estat sòlida. Molt seriosa des del salt inicial donant la sensació de portar el partit molt ben preparat al davant i al darrere. Unicaja patia i no trobava la manera de generar avantatges tot i el molt talent que tenia en pista i per part del MoraBanc Andorra hi ha hagut molt encert en jugades de final de possessió, d’aquelles que fan mal al rival. Tot i controlar molt bé Hannah en el primer quart, el relleu l’ha agafat un Senglin que ha tingut una irrupció salvatge en el partit amb 12 punts. El 10-24 de final del primer quart ha deixat pas a un 10-26. Les coses anaven molt bé i sempre és millor començar bé que malament però òbviament quedava molt i calia comptar amb una reacció local. El 25-31 ha estat la concreció d’aquest despertar. Ibon ha demanat temps mort en aquest moment. I el cert és que no ha estat senzill contenir a curt termini el poder local, que ha arribat a acostar-se 31-35, però els tricolors han anat sobrevivint per davant guiats, en aquest tram, per un Tyson Pérez molt encertat des de la línia de tres. La bona notícia al descans (37-45) és que Unicaja havia volgut donar un cop de puny sobre la taula i no havia pogut. Brizuela, Jaime, Waczinsky, Bouteille, Abromaitis, Thompson…El repertori local és variat I mantenir-lo més o menys sota control era el repte abans de començar la segona part. Tot i que el Morabanc ha pogut mantenir la mirada, l’arrencada del tercer quart tenia massa intercanvi de cistelles. Una tendència que no estava clar que era més favorable als locals. I així s’ha arribat al 54-55. L’empenta local no ha cessat, tal i com era de preveure. El marcador al final del tercer quart era 59-61. Per una part Unicaja podia sentir que anava tallant l’arbre a poc a poc però per l’altra el MoraBanc també podia sentir que havia resistit per davant tot i les fortes sacsejades dels de Katsikaris. Veure quin relat s’imposava presentava un darrer quart apassionant. Faltant 05:56 els d’Ibon Navarro, que anaven reconstruint i encadenant les seves amenaces davant del talent local, el marcador mostrava un 72-76 que indicava Unicaja que hauria de posar el millor que tenia si volia aconseguir la victòria. I tot i la lluita dels malaguenys, que no s’han rendit per pur orgull competitiu, al final el MoraBanc Andorra ha guanyat molt justament. Ha estat millor. Ha jugat millor. No sempre això dona premi però avui sí. El millor, amb 24 de valoració i 20 punts ha estat Hannah a nivell individual però avui el destacat és l’equip. Demà toca viatge a Múrcia on dissabte continua l’aventura d’aquesta apassionant recta final.
