(83-88) Molt bèstia, tot molt bèstia avui

És dia de cridar. Fort. I barbaritats de les grosses, De les que caduquen just després de dir-les. El MoraBanc Andorra ha guanyat avui el Real Madrid al Wizink Center per 83-88 en una tarda inoblidable. Guanyar a la pista del Madrid ja té connotacions que s’apropen molt a la èpica per la gran majoria dels equips (és el segon cop en 5 anys per cert) però és que avui el tema és bastant bèstia perquè els tricolors s’han presentat al partit amb 9 jugadors. El dia del debut de David Eudal a la lliga Endesa els jugadors disponibles eren Codi, Tunde, Arteaga, Moussa, Nakic, Nacho, Paulí, Guille i Crawford. A les baixes que ja es coneixien pel partit s’ha sumat Clevin Hannah amb molèsties musculars en un adductor. I tot això amb el Madrid al davant. Què d’acord, que divendres va jugar dues pròrrogues a Mònaco però que caray, és el Madrid, sempre és el Madrid. I posant tot això en una escudella que ha de passar a tenir forma de crònica no és senzill articular una explicació que separi les emocions, encara recents, d’un grup que està patint aquesta temporada i que avui ha conquistat la pista del líder de la compeició i, espera’t, del líder de l’Eurolliga. Sigui com sigui, i posant bàsquet en la conversa, el MoraBanc  ha sabut convertir l’adversitat en un interruptor i ha jugat amb desimboltura i determinació des del primer segon. Tal i com ha arrencat el partit, amb els tricolors solids en tot moment entrava en joc la pregunta/pronòstic clàssica del pessimista (optimista ben informat): Ara quan s’enfadi el Madrid ja veuràs. La primera part ha tingut una mica d’això. Els blancs anaven fent traient a passejar prudentment tot el seu arsenal nuclear i els de David Eudal buscaven la guerra de guerrilles en la velocitat i la contribució de tots els jugadors. Avui sent tant poquets tots havíen se sumar. I amb aquest panorama d’equilibri però de domini blanc s’ha arribat al descans amb un 42-38 que ho deixava tot obert. I lluny de fer-se petits, els tricolors han entrat en la segona part sabent que el Madrid no tenia massa ganes de tenir un partit incòmode avui. No venia en el guió. I s’han dedicat a fer-lo. La defensa ha millorat. Crawford ha aparegut en el partit com un tró i els tres pivots Moussa en fase triplista, Arteaga posant centímetres i Tunde omnipresent han generat una bona muralla davant dels pivots locals. I a tot això s’ha de sumar que el MoraBanc ha tingut un jugador i·lluminat avui. Codi Miller-McIntyre que ha assumit la responsabilitat total, i més en absència de Hannah, i ha acabat el partit amb 28 salvatges punts i 8 assistències per 34 de valoració. La segona part ha estat tricolor. I en un moment donat han començat a aparèixer avantatges importants. Un 55-64 ha fet arronsar el gest els blancs. El tercer quart ha acabat 62-68 i en el darrer de seguida l’electrònic registrava un 62-72 que generava la remor del Wizonkl Center. El Madrid ho ha intentat, com sempre, i ha portat les coses fins el 83-86 però al final, dos lliures de Codi han segellat una victòria espectacular.

I per qui tingui el mèrit d’arribar fins el final de la crònica, una informació. La persona que l’ha escrit ara es fotrà a la salut dels lectors, una o dues copes de ví, que avui toca.