CAT
CAS
El MoraBanc Andorra ha perdut avui per 81-70 a la pista de l’Hereda San Pablo Burgos sumant la quarta derrota en les 4 primeres jornades i mostrant de nou les dues cares que fins ara han aparegut en els partits jugats fora de casa. Hi ha un MoraBanc de mandíbula de vidre que queda groggy en pista en trams prou llargs de partits. En aquests trams i quan el rival encadena tres o quatre accions de mèrit els tricolors desapareixen de la pista i acaben cedint parcials que enfilen l’avantatge del rival per sobre dels 20 punts. L’altre MoraBanc avui també ha comparegut. És un equip que quan veu que està a punt de caure pel penyasegat s’activa, treu orgull i lluita fins el final. Però aquestes reaccions, en les tres derrotes sumades a domicili han estat allò que en l’argot del nàufrag es diu remar per morir quan arribes a la platja. Sigui com sigui, igual que fa 6 dies a Fuenlabrada, les vibracions no son bones i està clar que una plantilla amb molts elements de talent no està rendint al nivell que s’esperava. L’equip està a la cua de la classificació i en aquestes situacions el millor per sortir és cor calent a la pista i cap fred per intervenir amb el treball en les coses a millorar. El full de ruta dels propers dies serà aquest per preparar el partit del proper diumenge contra Gran Canària, que tal i com estan les coses serà molt important. Avui el partit ha començat més de mitja hora tard per un problema amb el marcador. Els dos equips han semblat contagiar-se de la llarga espera i han estat molt poc fins en atac en els primers minuts. Tot i així, superat l’equador del quart, el Burgos ha obert la llauna i ha començat a jugar còmode. El 25-14 era un símptoma del que venia. El MoraBanc ja començava a buscar les cordes i el Burgos tenia pressa per buscar el ko. I en bàsquet superar els 20 punts de diferència abans del descans és, més o menys, un ko. No trobava resposta l’equip d’Ibon Navarro a cap dels desafiaments dels locals. Ni en ritme, ni en físic, i encara més important, no trobava confiança per plantejar una estratègia de supervivència. El 49-26 era més o menys una sentència. I l’alt nivell d’encert del Burgos des dels 6.75 no feia més que tirar sal a la ferida. En el tercer quart s’ha arribat als 30, 62-32. I en aquest moment, a poc a poc, l’equip ha començat a jugar millor, a sentir una miqueta més el seu bàsquet. Hannah ha estat qui ha guiat l’equip i ha tornat a comptar amb Víctor Arteaga (el millor avui valorant 22) com a ajudant. L’equip s’ha arribat a col·locar a 9 i pilota però no ha pogut anar més enllà. I això que a la segona part s’ha fallat molts tirs lliures (9-20) que ho haguessin pogut ajustar molt més. El 81-70 del final pica menys que el resultat que hi havia al descans però pica perquè és una nova derrota i toca començar a guanyar. Quan abans millor. La propera oportunitat és diumenge a les 12h30 a la Bombonera contra el Gran Canària.
