CAT
CAS
Si us fixeu només en el resultat, un bonic i ben acolorit 79-60, no sabreu ben bé que ha passat avui a la Bombonera. Però tampoc es pot negar que la solidesa i fermesa d’aquest MoraBanc Andorra el fa infringir càstigs considerables a equips que ofereixen una excel·lent imatge a la Bombonera. Avui ha estat el cas de l’Oviedo. I tampoc deu ser casualitat que el MoraBanc resolgui així els partits quan és un fet que s’està repetint. Si fos una cursa de migfons els rivals se li esgoten en el 1400 després d’estar per davant força estona però al final es desfonden i acaben cedint clarament a la línia de meta. La raó cal buscar-la en què els tricolors et poden guanyar de moltes maneres i poden usar moltes armes diferents per fer-ho. Avui, per exemple, el rival ha mostrat un encert totalment inesperat en el tir exterior i ha sabut interrompre molt bé el joc local. Això ha portat els de Trifon Poch a dominar els dos primers quarts, 22-24 i 37-39 al descans. En el tercer quart, guiat per la dupla Rafa-Felipe, el MoraBanc ha posat ordre i ha començat a controlar el ritme del partit. Menys esbojarrat i més controlat. I avui davant l’Oviedo aquest era el partit que convenia. Això i endurir la defensa ha anat donant el domini als de Lezkano. I al final del 3 quart les coses estaven 61-50. S’ha de dir també, és obligatori, que el 42-28 en el rebot pel MoraBanc ha estat clau, especialment avui, que l’equip no ha tingut molt encert. Un parell de moments del darrer quart expliquen aquest domini avui dels tricolors. Amb 66-53 el MoraBanc no ha pogut anotar em 6 atacs consecutius. I tot això, els visitants només s’han acostat a 8 punts, 66-58. I fins aquí. Faltant 3 minuts hi havia partit i quan ha acabat el partit els 19 punts de diferència marcaven una nova victòria clara de l’equip andorrà que s’ha imposat en 13 dels 14 partits que ha jugat fins ara i que a casa ho ha guanyat tot. Queda molt però no queda tot. Ja hem consumit una part important de la temporada i els missatges que envia l’equip son bons. D’acord amb l’objectiu de manar a la Leb or, una categoría molt molt traïdora. I si hi ha algun sofert lector que ha arribat fins aquí ha de saber que aquesta és la darrera crónica d’un 2022 que com a any ha estat bastant cabró però que, el que son les coses, s’ha acabat portant força bé i quan fem el raïm demà passat igual li perdonarem i tot. Bon any familia. Salut, amor i bàsquet.
