CAT
CAS
Derrota avui del MoraBanc Andorra per 78-74 a la pista de l’Unicaja de Màlaga amb un final de partit que deixa sensacions amargues. Per una sola jugada, les coses com son. Sense aquesta jugada la victòria local diríem que s’ha basat en fer una mica més punts que el rival perquè en el joc i en molts apartats les coses han estat ben equilibrades, això sí, amb els malaguenys sempre per davant en el marcador, tret de l’inici del partit. Anem a la jugada. Amb 76-74 i 9 segons per jugar el MoraBanc tenia pilota per guanyar i li han marcat una falta en el bloqueig a Tunde que realment, i vista repetida, no és gran cosa. El que segur que no és es claríssima i ha acabat privant tothom de saber si la feina de remar i remar que han fet els de David Eudal hagués pogut tenir premi. Ha estat molt frustrant aquest final quan prèviament, i nio era fàcil, l’arbitratge havia passat més aviat desapercebut. Però les coses han anat així i no les podem explicar de cap altra manera. De fet hi ha situacions a la vida que resulten bastant inexplicables i aquesta d’avui entraria en aquesta categoria. Per altra part si això et passa transitant per aigües tranquil·les a la classificació doncs l’amargor és menor que amb la necessitat de victòries que avui té el MoraBanc Andorra. Els tricolors avui han posat coratge, duresa i els ha mancat encert per arrodonir la feina. Una llàstima perquè han estat molt a prop d’un triomf que hagués estat molt important.
El primer quart ha acabat 26-20 i si fem cas de com s’ha desenvolupat no haguèssim pronosticat aquesta diferència. El MoraBanc ha sortit ben plantat a la pista i amb les coses clares respecte a com fer mal al rival. La cosa no estava tan clara respecte a com frenar els locals, que han comptat amb un Abromaitis excel·lent en aquesta arrencada. Un triple de Crawford posava el 13-16 i just en aquell moment una safata d’aquelles que Hannah fa 2000 de cada 1000 s’ha sortit. I del 13-18 quasi fet s’ha passat al 26-20. Aquest petit break que han fet els locals ha tornat a obrir una ferida que els de David Eudal estan tenint dificultats per tancar. I des d’aquell 13-16, quasi 13-18, s’ha passat a un 42-28 i amb els tricolors bloquejats completament en atac. Aquests minuts de vulnerabilitat han fet el forat del que Unicaja ha viscut fins el descans. El 45-35 de la pausa explicava el que s’havia vist. Només Paulí i Crawford semblaven tenir el punt necessari per poder fer mal i la mala noticia al descans era veure com Hannah i Miller-McYntire estaven molt lluny del paper de líders que l’equip els demana. El MoraBanc ha fet un molt bon tercer quart. Des de les primeres accions ja s’ha vist que els de David Eudal sortien amb una altra cara. Amb una altra energia. La mala notícia del que ha anat passant en aquests 10 minuts és que la bona feina i la sensació d’haver girat el partit no ha acabat de materialitzar-se en un equilibri en el marcador. Unicaja ha anat trobant cistelles en els moments en què més s’acostaven els tricolors. I s’ha entrat en el darrer quart i les sensacions han estat molt similars. El MoraBanc Andorra lluitava i treballava fins a l’extenuació i no aconseguia capgirar les coses. Unicaja no estava còmode però cada cop que mirava al marcador trobava abric i aixopluc. Ha faltat màgia al final. Una miqueta més per completar la bona feina. I el partit s’ha escapat amb sensació d’incredulitat per la darrera decisió arbitral.
