CAT
CAS
Quina victòria. Quin patir. Quina lluita. Quina demostració, un cop més, de lluita i determinació competitiva d’un grup que ha patit molt durant tota la temporada i que acaba d’encadenar 4 victòries consecutives que el col·loquen molt bé en la lluita pel playoff. El triomf d’avui per 76-79 a la pista de l’UCAM Múrcia és una recompensa als molts partits en què l’equip ha fet el màxim guanyés o perdés sentint que lluitava contra un monstre de dos caps (Covid i lesions). Però tot i les moltes adversitats ni el cos tècnic ni l’equip van abandonar mai aquesta capacitat per creure que sempre es podia. I el partit d’avui és una resposta a tot aquest treball responsable i tossut. L’única part negativa de la tarda nit de bus de retorn cap a Andorra, i no és poca cosa, és que Tyson pot tenir una lesió important de genoll. Caldrà esperar al que diuen les proves però no tenia gens bona pinta. Anem al partit. La posada en escena no ha pogut ser millor. Ibon tenia ben estudiat UCAM i ha quedat clar des que els primers moviments en atac dels locals sempre trobaven un jugador visitant esperant-los. Tret de la cistella inicial el domini i la tendència en l’arrencada han estat tricolors. El 2-10, amb Parakhouski omnipresent ha estat la carta de presentació. Després ha entrat Malick Dimè, ha fet dos alley oops estratosfèrics i ha seguit mantenint (molt amunt) la bandera del que havia vingut a fer el MoraBanc a Múrcia. Al final del quart, domini i molt bona imatge amb un 15-25 que era una autèntica declaració d’intencions dels d’Ibon Navarro. Més o menys igual que va passar a Màlaga, esperar una reacció murciana formava part del guió del partit perquè els vermells estan jugant un molt bon bàsquet les darreres setmanes. I ha arribat, just sortir de la pausa entre quarts, han començat a aparèixer més mans en defensa i els dubtes locals en atac s’han tornat decisions determinades. Faltant 04:28 pel descans les coses estaven 31-32 en un partit elèctric i molt agraït per l’espectador. Ibon ha demanat temps en aquest moment. S’ha passat del 21-30 al 37-32, en un parcial dur de 16-2. Ha estat un tram de partit de veure la cistella molt petita i de sentir-se superats per un equip que jugava a un ritme de mil dimonis. S’ha patit i s’ha arribat al descans pensant en què per guanyar caldria tornar a treure’ls de punt. El 43-34 feia mal però no deixava el partit resolt ni molt menys. El descans ha anat bé els tricolors que ha ordenat idees i han sortit a la pista sabent el que demandava el partit. Una ratxa de Senglin ha apropat el MoraBanc fins el 47-46. I d’aquí fins el final del quart el partit s’ha convertit en un intercanvi de cops. No busqueu metàfora que no n’hi ha. Hi ha hagut duresa i equilibri. Però el MoraBanc s’ha treballat oportunitats que no ha concretat per desencert en els tirs lliures la major part dels cops i això ho ha acabat aprofitant UCAM Múrcia per agafar un matalàs de 7 punts a les acaballes del tercer quart. El 63-56 deixava les coses obertes però no era mala notícia, tot i haver perdut el quart, pels murcians. Els de Sito sabien que havien resistit una càrrega important. Quedava un quart i la batalla es presentava electritzant. I així ha estat. El MoraBanc ha estat ferm tot el darrer període. Molta defensa, molta fè, molta convicció. Fins i tot per combatre un factor que semblava portar camí d’arruïnat tot l’esforç. Els tricolors, tot i haver estat a prop en més d’una ocasió, no havien estat capaços de capgirar. I sovint això pot provocar una certa síndrome. Però res pot amb el coratge i el cor d’aquest equip. El primer avantatge en molts minuts ha estat el 76-77 ja en el darrer minut i després d’un 2+1 de Hannah. El petitet ha aparegut al final després d’haver estat molt vigilat. Els màxims anotadors han estat Jelínek i Senglin amb 17 i 15 punts. Però no els més valorats que han estat Tunde, Senglin i Parakhouski amb 14. Aquest repartiment de tasques dona una idea de la solidesa del joc de l’equip avui. La vida continua. El MoraBanc Andorra té dos partits la setmana vinent. Dijous a Badalona i diumenge a casa contra Acunsa GBC. Si els guanya jugarà el playoff. L’aventura segueix. I quina aventura!
