CAT
CAS
Enorme victòria avui del MoraBanc Andorra a la pista del Valladolid per 74-81 en una jornada molt important en el devenir de la lliga perquè el triomf tricolor coincideix amb la clara derrota del Palència a Burgos. Això deixa els de Lezkano amb dues victòries de marge en el liderat a 5 jornades per acabar la lliga. Feia més d’un any que el Valladolid no perdia a casa i avui ho ha fet amb un equip que ha sabut tenir maduresa quan ha calgut i que ha estat també camaleònic adaptant-se al que calia en cada moment per fer mal al rival. Pisuerga, igual que va passar fa uns dies a Coruña, ha demostrat una gran solidesa que sumada al talent de la plantilla explica perquè passats 29 partits, 26 son victòries. El MoraBanc no ha atropellat el rival, no ha anat per aquí, però l’ha mirat als ulls des del primer minut mostrant-se capaç d’absorvir els cops i tornant-se de forma salvatge quan ha tingut i s’ha buscat oportunitats. Menció apart mereix Felipe Dos Anjos. En el moment clau del partit el gegant brasiler ha dominat el partit d’una forma imperial. 25 de valoració amb 18 punts i 8 rebots per Felipao i sobretot la sensació de dominar el partit quan més pujada feia.
Els dos primers quarts han estat llargs. I no duren 10 minuts tots igual? Elemental, estimat lector Watson, és així. Però molts cops els 10 minuts donen per tantes coses que s’acostuma a dir que son llargs. Tant en un quart com en l’altre el MoraBanc li ha tret les urpes un Valladolid que també ho ha fet i ha mostrat el motiu pel qual és tant temible a casa. Però els quarts han estat llargs perquè tots dos els de Lezkano han estat capaços de resistir en els moments complicats i aprofitar al màxim els bons. Quan els tricolors han tret l’ullal han queixalat de valent. 23-24 al final del primer i 38-44 al descans. Els triples han arribat en cascada quan han entrat amb Dee i Rubio com a màxims exponents i la capacitat de jugar transicions ràpides també ha fet la diferència en una primera part que no ha decidit res però que ha acabat de forma il·lusionant. Faltava la segona i faltava veure si el Valladolid era capaç de protegir el seu preuat pavelló de la visita del líder de la competició. Valladolid ha forçat i forçat la màquina en la represa. Ha fet un 3-11 de sortida i ha capgirat el marcador. Els locals sentien que dominaven el partit però no ho feien del tot perquè el MoraBanc, sempre present al darrere, no cedia. Seguia ben posat a la pista. Un triple de mitja pista d’Speight ha posat el 63-64 i ho ha deixat tot obert faltant 10 minuts. I aquí ha sortit Felipe i ha tingut una d’aquelles actuacions que marquen un abans i un després en la carrera d’un jugador. No hi ha hagut cap jugador ni cap solució táctica que hagin pogut inquietar Felipe i el seu domini. Dissabte vinent a casa Almansa. Queden 5 partits. És cert que el somni está més a prop. Però queda molt encara. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual. S’ha de seguir igual.
