CAT
CAS
Victòria històrica del BC MoraBanc Andorra a Tenerife, 69 a 78. Una cinquena victòria consecutiva de l’equip de Joan Peñarroya que des de la primera etapa del club a l’ACB no es repetia. Una victòria que el fa situar-se amb un balanç de 12-9 mirant a l’objectiu de tu a tu.
Els dos equips es presentaven al duel amb els mateixos números a la classificació, el que feia pensar en un partit de màxima exigència i d’una final a la lluita per les posicions que donen accés al Play-Off. A més, la competició tornava desprès de l’aturada per finestres FIBA, i deixava en suspens la bona ratxa dels andorrans.
El partit començava com s’esperava, dos conjunts que volien ser dominadors, però amb un guió diferent al de la primera volta. El ritme anotador del primers minuts era elevat, i durant les primers accions de joc, els tricolors es posaven en avantatge de 8 a 12. A partir d’allà, les defenses agafen el protagonisme, i els locals, sabedors que no podien deixar escapar el rival, gestionen el ritme i aconsegueixen que el primer parcial acabi amb un 16 a 14.
La sequera en les anotacions seguia a l’inici del segon quart. Pels dos costats. Minuts d’incertesa i de precipitació. Jankovic aconseguia a base de força trencar aquests minuts secs dels de Peñarroya. Uns punts que van semblar despertar als seus companys, per aconseguir un parcial de 0 a 7 i situar-se 16 a 21. Però com sempre, s’ha de remar molt fort contra el rival i el que envolta un partit de bàsquet. L’Iberostar ajustava el marcador, des de la zona de lliures molts d’aquests punts, i feia petit l’esforç del MoraBanc Andorra. Ara bé, utilitzant el nostre lema, MAI POR, no ens vam deixar perdre mai i seguíem ficats al partit, el nostre moment arribaria i així va ser, uns darrers minuts espectaculars liderats per un magnífic Albicy (amb un 3 + 1 inclòs) ens feien marxar al descans per davant al marcador, 35 a 38.
La tornada al joc era el moment de la veritat, una marxa més del rival era d’esperar. El MoraBanc Andorra ho sabia, i no es va deixar sorprendre. En aquest cas, Jaime Fernández, agafava el relleu del seu company de posició i veia la cistella com una piscina, anotant de 3 i fent aquelles safates marca de la casa. Una sensació de domini del joc i del ritme del partit que feia ineficaç la feina local y servia de motivació a la resta dels seus companys tricolors. Sense oblidar la defensa, l’atac era fluid i contundent. 9 punts d’avantatge al finalitzar el tercer quart, 50 a 59.
Darrers 10 minuts, tot podia canviar, però en aquest cas no va ser així. Va millorar. Els de Peñarroya tenien espai per posar una marxa més en defensa, per corre a la contra i per fer un joc estàtic vistós i eficient. Les possibles reaccions locals quedaven en no res. I l’equip començava a veure cada vegada més propera la victòria. Arribava la màxima avantatge, 55 a 72. Era complicat que s’escapés el partit. La reacció final de l’Iberostar Tenerfe, no va fer patir en cap moment. El MoraBanc Andorra, seriós i centrat, va deixar el calorós Santiago Martín en un glaçat pavelló. Victòria dels tricolors, avui de groc, per un 69 a 78.
Cinquena victòria consecutiva. Protagonistes d’aquesta victòria històrica, tot un conjunt, els homes de Joan Peñarroya. Una xifra que des de la primera etapa al màxim nivell no es veia. 5 consecutives amb l’aturada FIBA de per mig. 5 victòries amb el FC Barcelona Lassa i el Real Madrid entre els equips que han sortit derrotats. 5 victòries que ajuden a sumar uns parcials en els darrers 10 partits de 7 a 3. Cinquena victòria consecutiva que deixa el somni dels play-off molt i molt real.
Foto: ACB Photo/Á. Pérez
