CAT
CAS
Hi ha partits que es recorden sempre. La victòria d’avui per 64-69 al Nou Congost és una d’aquelles que quedaran en la memòria. Per les baixes de l’equip, a les ja conegudes de Sy, Palsson i Moussa s’afegia la de Tyson amb molèsties a l’adductor esquerre. L’equip s’ha presentat amb els 10 jugadors disponibles. Però, a vegades passa, aquestes adversitats a vegades poden unir als disponibles per treure forçes d’on no n’hi ha i oferir la millor versió possible. I això exactament ha passat avui davant d’un rival complicat com el Manresa, que portava dues victòries, la darrera a Màlaga. El partit d’avui, a més, sembla la continuació, quant a estil i circumstàncies de la segona part del dimarts a Anvers. El MoraBanc ha treballat molt dur en defensa, portant el partit molt ben treballat i ha curtcircuitat el joc dels locals. No ha estat un partit bonic, més aviat al contrari, però avui tocava això i l’equip ho ha llegit perfectament. Calia unir-se en l’adversitat i reconvertir les possibles excuses en motor per guanyar. I aquest seria el resum del partit. Els tricolors han estat ben posats a la pista tot el partit, a la primera part han marxat perdent per 32-29 però les sensacions eren bones. Algunes accions que semblaven bàsquets clars no han entrat en el primer temps. Tot i semblar negats en alguns moments, el que no ha perdut en cap moment l’equip ha estat la identitat de treballar el partit de manera constant fos quin fos el ritme del marcador. I quan més s’ha notat això és quan en el tercer quart els locals han marxat per 41-33. Ha semblat que Manresa podia haver trobat les esquerdes en les mancances tricolors però del 41-33 s’ha passat al 41-42 amb Hannah liderant les operacions (avui ha fet 23 i ha estat senzillament genial). S’ha refet Manresa i s’ha estirat ja en el darrer quart fins el 50-46. I fins aquí. Els de Pedro Martínez que havien tingut moltes segones i terceres opcions durant el partit pel seu domini en el rebot han acabat perdent la major part dels rebots de la part decisiva. I mica en mica. Amb Senglin i, sobretot, un potentíssim Sergi Garcia en la recta final, el MoraBanc ha estat clarament millor travessant la cornissa fins la victòria. Segona victòria acabant molt bé el partit (oblidant la llegenda dels darrers quarts dolents) i segon partit mostrant caràcter i ambició per seguir sent protagonistes a la lliga. A més, és la primera victòria fora de l’ACB. Avui, el partit també ha estat especial sense dubte per haver pogut dedicar la victòria al periodista Àlex Lliteras que aquesta setmana ens deixava sobtadament. La dinàmica ja canviat pels d’Ibon Navarro. En una setmana les cares de preocupació s’han transformat en somriures. I ara a seguir. Això no para i les pròximes cites son de primera. Dimarts la Virtus de Bolonya a la BMB i dissabte l’Hereda San Pablo Burgos de Joan Peñarroya.
