CAT
CAS
La derrota del MoraBanc Andorra avui per 63-69 amb el Tofas Bursa a la Bombonera és de les que fan mal. Es miri com es miri. És la tercera consecutiva i dins d’aquesta seqüència també és la tercera que arriba en la recta final del partit després d’haver acreditat abans que hi havia altes possibilitats d’aconseguir la victòria. La d’avui és més dura potser perquè és a casa, perquè complica molt el Top16 i també perquè denota una tendència i una dinàmica que dista molt de l’eufòria viscuda en el mateix escenari fa 11 dies en la victòria contra Saragossa per 28 punts de diferència. El MoraBanc Andorra no ha pogut comptar amb Walker, que està gripòs, ni amb Moussa que sembla que encara la recta final de la seva recuperació. Dues baixes importants sense dubte, però és el que Tofas en tenia 4 i de jugadors també importants. Els turcs no han vingut amb el primer entrenador que també està malalt. Per tant, des d’aquest punt de vista també ha estat un partit del que cal prendre nota per millorar. Els darrers dies han estat d’emocions intenses amb una gran fita com la classificació per la Copa del Rei a l’epicentre de tot i el partit d’avui canvia forçosament l’enfocament i el transporta a la necessitat no de celebrar sinó de reaccionar. El MoraBanc avui guanyava 63-59 entrant en els darrers 5 minuts i la recta final ha estat complicada de pair pel 0-10 amb que els visitants s’han endut una victòria molt meritòria per la seva capacitat per enganxar-se a un partit en el que el domini en el marcador ha estat gairebé sempre tricolor. La sensació és que en el darrer quart arribaria l’escapada bona i l’afició podria viure una tranquil·la nit europea a la Bombonera. Però no ha anat així. I el MoraBanc no pot llepar-se molt les ferides perquè el calendari és implacable. Diumenge a les 12h30 arriba a la BMB el sempre perillós Monbús Obradoiro i dimarts Unicaja de Màlaga en partit Eurocup. Toca aixecar-se, toca refer-se. Res no s’acaba, tot continua.
