25 anys del primer ascens ACB

14 d’abril del 1992, 25 anys del primer ascens a l’ACB

“25 anys ja? Bufff”, així contestava el nostre delegat Chechu Bermudo quan li recordàvem que el dia 14 d’abril (demà) farà un quart de segle d’un dels moments més importants de la història del club. L’actual delegat de l’equip va ser una de les peces clau de l’equip que dirigia Edu Torres i que el mes d’abril del 1992 va aconseguir pujar a la lliga ACB. “I 25 anys després hi tornem a ser” somriu Bermudo que comparteix amb el Doctor Jordi Verdaguer l’exigua llista de supervivents entre les persones que encara estan al primer equip. Una de les figures d’aquell equip, el capità Carles Farfán, encara continua vinculat com a entrenador de la base. Farfán va ser l’autor de la cistella decisiva en aquell dramàtic 5è partit contra el Càceres al Pavelló d’Escaldes, una instal·lació que va funcionar per darrer cop aquell dia.

“En aquells moments realment no te n’adones però amb els anys veus la importància que va tenir aquell dia per molta gent i pel país” explica Farfán, que admet “haver pensat més d’un cop que hagués pogut passar si aquella instal·lació s’haguès enfonsat…”. Bermudo, Farfán, Pepe Margall, Sergi López, Ray Smith, Leo López, Xavi Rodri, Pere Joan Remón, Òscar Torrabias, Josep Maria Ayuso, Romà Reverter i Xavi Mujal (l’actual vicepresident) estaven a la pista dirigits per Eduard Torres, Perico Pràxedes i Sergio Valdeolmillos. El delegat era Jordi Clua, que ja era expert en aquestes tasques i que encara ho seria molt més. Un record ben especial pel director esportiu, Joan Todolí i pel fisioterapeuta Francesc Pascual que desgraciadament ja no hi són. A la llotja patint com potser mai a la vida hi havia el president Carles Fiñana i el seu vicepresident Manel Aràjol, que era vicepresident i que poc després va fer el salt a la presidència, càrrec que va defensar durant tota l’etapa ACB. Sense dubte aquell equip del llegenda pivotava a l’entorn de la qualitat de dos jugadors de gran nivell com Josep Maria Margal i Ray Smith però l’ascens, tot i la condició de favorit de l’equip, va tenir la dosi suficient d’èpica per desfermar les emocions, que ara tornen amb els records.