(2-1, 95-84) Amb el cap ben alt

71-71. Ja ben entrat el darrer quart. Remant,lluitant, serrant les dents i buscant recursos on no semblaven existir el MoraBanc Andorra ha portat el Reial Madrid al límit per aconseguir una plaça en les semifinals de la Lliga Endesa. En aquell moment talent impossible (perquè aquest xicot fa coses impossibles) de Sergi Llull ha posat distància amb una ratxa de les seves. I al final el 95-84 amb que han acabat els 40 minuts ha estat simplement una rúbrica, una xifra amb que pisa punt final a una enorme batalla. El MoraBanc només ha claudicat quan ja no hi havia espai on seguir corrent i disparant. On mantenir viva la guerrilla en una revolució meravellosa que ha posat dels nervis el públic del Wizink Center.Els nervis blancs, la pressió que surava a la pista i la manera com ha celebrat l’afició local la victòria és el millor homenatge a auest col·lectiu de jugadors. Els apòstols del #MaiPor que han fet bo el lema des del primer dia de pretemporada. El relat d’un exercici de creixement i consolidació del projecte, de descoberta de nous terrenys descansa sobre la base d’haver aconseguit el que es pretenia, un equip que connectés amb el públic, que despertés complicitats i amor. I tot ja succeït de manera natural per què a més les victòries ha arribat majoritàriament a la Bombonera, on els rivals s’han trobat amb un equip impactant.

I aquest és l’equip que avui ha jugat al Wizink Center. Disposat a xocar i a respondre a cada repte de la manera que fes falta. I el Madrid, molt físic tot el partit, ha imposat un ritme alt d’exigència conscient que la profunditat d’un equip i un altre en tots els sentits no és la mateixa. El tren a velocitat estable del Madrid costa de seguir. 28-17 en acabar el primer quart. Però allà on potser no arribava un gran encert (excepte el sempre imperial Shermadini), el MoraBanc aportava capacitat de supervivència. Admirable. El 46-39 del descans deixava les coses obertes. El tercer quart s’ha jugat de tu a tu. A tota pastilla i tot i anar sempre per darrera els de Peñarroya no perdien de vista el gegant blanc. Al final dels primers 30 minuts, 69-66. El públic estava enfadadíssim amb l’actuació arbitral que, posats a ser francs, ha tingut balancejos una mica difícils d’entendre i alguna decisió ja directament molt complicada d’explicar. Però aquest clima de nervis i tensió del Madrid i de l’afició, només volia dir una cosa, el MoraBanc Andorra estava prop de donar una enorme sorpresa.

El darrer quart ha arrencat amb intercanvi de cops. Amb imprecisions i grans encerts. Un partit de playoff vaja. Dels clàssics. Dels bons. I amb 71-71 Llull ha fet la pètita distància que el MoraBanc Andorra ja no ha pogut recuperar. Tot i no abaixar els braços en cap moment.

Gran temporada, nostàlgia pura tot i viure el present. Un grup així de bonic esportivament i humana no es dona fàcilment i ara el repte del club serà mantenir-lo el màxim possible.