CAT
CAS
Els que ara llegiu aquesta crònica amb l’objectiu de seguir mantenint el sabor de la màgia d’aquesta tarda històrica a Madrid, hauríeu de ser honestos i admetre que abans del matx no donàveu un duro perla victòria tricolor al Wizink Center. I no passa res per admetre-ho. El MoraBanc arribava després de 4 derrotes consecutives i el Madrid havia guanyat absolutament tot el que jugava. Els blancs feia l’efecte que en els partits d’entrenament empataven perquè ningú marxés derrotat a casa. Els de Laso arribaven al matx havent ofert la sensació de ser una orquestra perfectament afinada on els solistes es repartien el protagonisme en funció del dia/partitura que tocava. Per contra els d’Ibon Navarro arribaven al partit amb alguns símptomes de millora a Mònaco però sense desempallegar-se d’aquella sensació de no poder tancar els partits. I avui, mira per on, el MoraBanc Andorra ha guanyat per 105-107 el Reial Madrid al Wizink Center en un partit que, possiblement, hagi estat el millor fins ara de la Lliga Endesa. Una creuada d’espases permanent amb dos equips centrats en fer-se mal i no tant en protegir-se (segons Ibon Navarro l’assignatura pendent del MoraBanc). I així ha anat passant el partit davant dels ulls d’uns espectadors del Wizink que s’han demanat força cops durant el partit quin dimoni estava posseint els jugadors tricolors pel nivell d’encert que tenien.
El Madrid no ha començat amb massa tensió defensiva i el MoraBanc ho ha olorat de seguida i ha començat a fer mal amb Albicy de primer protagonista. I diem primer perquè la rellevància en el joc s’ha anat transmeten entre jugadors fins acabar amb una feina coral espectacular. I el ritme anotador era frenètic ja en el primer quart. I les sensacions eren que això era bó pel Madrid, però no. No ha anat pr aquí. El primer quart ha acabat 26-33. Al descans 58-59. Una autèntica bogeria. Triples de totes les factures, la lluita de Moussa, la versatilitat de Whittington, Vitali fent de tot i tot bé i Ennis desfermat. El MoraBanc tenia sempre voluntaris per assumir responsabilitats. I el Madrid anava replicant. Fins el tercer quart. En aquí s’han sumat a la festa Jelínek i mica en mica Stevic i s’ha millorat una mica la defensa. I les diferències han arribat fins que en un moment donat marcaven un 68-80. Encara al tercer quart. Els primers 30 minuts de partit han acabat 84-92. Mai en tota la història del Reial Madrid li havien fet tants punts a casa després de 30 minuts de bàsquet. Una animalada.
Però quedava el darrer quart. La zona Madrid. Aquell lloc on els de Pablo Laso posen les dues marxes de més que tenen i a més saben que jugant a casa tot fa baixada. I han estat molt a prop però no han pogut. A diferència d’altres dies, en la guerra de nervis del final, el MoraBanc Andorra ha trobat mans que no han tremolat, Vitali i Ennis, i la victòria ha volat (de fet ha anat en AVE) cap els pirineus. Mai el club havia guanyat a la pista del Madrid, un altre tòtem que cau.
Repassar l’estadística és trobar-se amb moltes coses bones. Stevic 9 punts i 5 rebots, Albicy 14 punts i 9 assistències, Moussa 10 punts I 4 rebots, David Jelínek 10 punts, Michele Vitali i Dylan Ennis 17 punts I Shayne Whittington 16 punts.
La digestió per aquesta meravellosa bogeria? Ha de ser rápida. Dimecres a les 20h a la BMB el rival és el Galatasaray turc, i diumenge el Baskonia en una altra setmana bipartit a casa.
