Poc a dir. 102-65. I cap a casa ben capcots i amb la sensació més dolenta possible, la de veure que l’equip no ha estat ell mateix. Però una competició tant exigent com la Lliga Endesa ja ho té això. Si et despistes un instant et pinten la cara i te la deixen feta un bon cromo. Si a més el mal partit té com a rival una de les millors plantilles d’Europa pot passar que et facin una bona destrossa. El que ha passat vaja. És totalment cert, els números no enganyen, que aquest Barça intimida menys que d’altres del passat, però el que resulta indiscutible és que si a jugadors de tant talent els hi aplanes el camí s’acabaran expressant segons el seu talent i aquest és generós. El MoraBanc Andorra, una mica com a Múrcia, ha anat tard a defensar i atacar i ha pagat molt car no tenir un bon dia. Una mica com a Múrcia. Shermadini amb 18 punts i 5 rebots i 21 de valoració ha estat l’únic estandart que els tricolors han exhibit durant bona part de la batalla. Amb 23 de valoració també es pot rescatar l’amibició i la grapa de Beqa Burjanadze, que ha acabat amb 13 punts i 4 rebots. Per part blaugrana, Victor Claver ha estat excel·lent amb 15 punts, els mateixos que Tyres Rice. Però el més encertat ha estat Vezenkov amb 22 punts. Els de Bartzokas, olorant la sang, han guanyat el darrer quart per 39-21, i han anotat 10 dels darrers 12 triples que han intentat. Massa per un MoraBabc Andorra que avui no hi era.
I això que el partit ha començat bé. 0-5 i 4-8 han estat les primeres digestions del marcador. Però just en aquest moment, tot ha començat a costar més i més. La inspiració inicial ha anat quedant reduida a jugar per Shermadini i esperar que el georgià fos la solució a tot. I ho ha estat només durant una estona. Al final del primer quart 20-18. Però el segon ja ha estat totalment del Barça. En una batalla a camp obert de carros de combat, amb un de sol (Shermadini) millor que no pensis en inquietar l’enemic. Tirant de repertori i castigant des del triple, el Barça ha marxat als vestidors amb un 43-31 que els feia tenir ganes de jugar la segona part. I això amb la temporada tant dura que porten els de Bartzokas ja és molt.
En un moment del tercer quart ha semblat que igual les coses podien millorar. Navarro ha llançat un triple que no ha entrat i Albicy, l’equip necessita recuperar la seva millor versió, ha fallat dos lliures. El MoraBanc ha estat a punt de ficar-se a 10 punts i quan ha tornat a mirar el marcador estava 20 a sota. Òbviament el Barça ha castigat tots i cadascun dels errors amb accions de mèrit. Poc a dir, tal i com començava la crónica. El darrer quart s’explica pels desitjos amb que el MoraBanc venia al Palau Blaugrana. Venir amb la intenció de guanyar i veutre’t encaixar una pallissa no és fácil de pair. No ho ha estat almenys. Al final han estat 37 avall amb Joan Carles Navarro en mode festival.
El partit només pot tenir una conseqüència positiva i és esperonar els homes de Peñarroya pel complicadíssim partit de diumenge a les 12h30 contra Movistar Estudiantes a la Bombonera. Un partit que serà la Festa dels socis, tots els abonats tenen dues entrades esperant-los a les oficines del club.